LA CRUZ DEL SUR, Patricia Cornwell

Judy Hammer dimiteix com a cap del Departament de Policia de Charlotte i es trasllada a Richmond, on accepta el lloc de cap del Departament de Policia durant un any. La cap ajudant Virgínia West i l’agent Andy Brazil es traslladen amb ella, i els tres organitzen totes les patrulles per intentar reduir l’índex de criminalitat de la ciutat, alhora que investiguen qui ha pintat l’estàtua de Jefferson Davis convertint-lo en un jugador de bàsquet negre, i qui hi ha darrera de l’assassinat d’una pobra vella.

Aquest llibre l’he tingut que abandonar a les 212 pàgines. I ara aclareixo el perquè.

Primer, diré a favor seu que sempre m’ha agradat Patricia Cornwell. M’he llegit uns 8 llibres sobre la Dra. Scarpetta que m’han encantat i tingut ben enganxada.

Aquí la protagonista no és la Dra. Scarpetta però també és mou dins el món de la justícia. Aquesta novel·la és la continuació d’una anterior que no he tingut el disgust de llegir. La cruz del sur és dolentíssim. Lent i sense cap emoció. Al voler estirar el llibre a les 400 pàgines, utilitza l’enumeració fins a la sacietat. Pàgina 80, el súmmum, 3 enumeracions en una mateixa pàgina. Ridícul, grotesc.

La reunió amb els policies de Richmond dura un porró de pàgines més plenes de tonteries, i utilitza la forma anacrònica i suada de que tots els policies, TOTS, són uns maldestres, menys els protagonistes clar, i em va treure de polleguera.

I després, la cúspide de la tonteria, el que em va fer dir prou, va ser el següent passatge: “De un salto, Niles (el gat de la protagonista) se posó en el escritorio y pulsó la tecla telefonica del Centro de Información Personal hasta que encontró el número que buscaba. Entonces pulsó la tecla de hablar y la de marcar.”
Tot això, perquè representa que el gat volia que la seva propietària parlés amb el seu ex. Si algun dia em trobo en la meva factura una trucada, per exemple, a Afganistan, tindré un problema per saber quin dels meus 4 gats ha estat.

Molts autors tenen novel·les dolentíssimes en els seus currículums, la llàstima és descobrir-los.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s