EL PRINCIPE DE LA NIEBLA, Carlos Ruiz Zafón

La nova llar dels Carver està envoltada de misteri. Encara es sent la presència de l’esperit de Jacob, el fill dels antics propietaris, que va morir ofegat. Les estranyes circumstàncies d’aquesta mort només es comencen a aclarir amb l’aparició d’un diabòlic personatge: el Príncep de la Boira, capaç de concedir qualsevol desig a un alt preu.
Aquesta novel·la, segons explica el seu autor, va guanyar el 1993 un premi de literatura juvenil, i fins a dia d’avui, gràcies a la seva fama adquirida per la “L’ombra del vent”, no ha tingut una edició “digna i merescuda”.
Carlos Ruiz Zafón despuntava ja en l’elaboració de les seves històries, aquesta meticulositat en les descripcions, utilitzant les paraules justes per a cada ambient, escenari o sentiment. No hi ha res d’infantil que m’hagi fet sentir fora de lloc. És una història perfecta, plena de sentiments, emocions, aventures, la lectura et torna voraç perquè la història t’empresona, gairebé no pots deixar de llegir sense el remordiment de pensar que estarà passant.
Si ho hagués llegit als 13 anys, quan va guanyar el premi, hauria estat la presidenta del club de fans de Ruiz Zafón. Sens dubte.

Crec que sempre li perseguirà l’ombra de “L’ombra del vent” (valga’m la redundància) perquè és una gran novel·la que ha tingut molt èxit, però a diferència de molts, moltíssims altres autors, Ruiz Zafón no es val d’una novel·la, si no del talent que desprèn en elles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s