EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA, Gabriel García Màrquez

A l’enterrament del marit de Fermina Daza apareix Florentino Ariza, un vell amic que de joves havien sigut enamorats. Sorprenentment, Florentino es declara a Fermina, i aquesta, evidentment, s’escandalitza. A partir d’aquí García Márquez rememora la vida i la història d’amor de Fermina i Florentino, sobretot de Florentino, que tot i ser deixat de ben jove per Fermina, no l’oblida en tota la seva vida. Això no l’impedeix tenir una gran varietat d’amants, però sense oblidar mai a Fermina.

M’encanta García Márquez. La seva forma de descriure l’ambientació i narrar els fets  fa que puguis realment visualitzar-ho, que el teu estat d’ànim s’adapti al de la novel·la. És com un caramel, pots assaborir-ho tan gustosament…!

És una novel·la magnífica. Magnífica en el seu relat de seguir l’itinerari de dues vides al llarg dels anys, amb els seus pros i els seus contres, arribant a una propòsit anhelat pel lector, que és el moment en que estiguin junts. Però és un moment que ve suaument, no amb una explosió de passió. Seguim els passos de Florentino cap Fermina, lents però ferms, fins arribar a la seva meta.

Sense desmerèixer Cien años de soledad, m’ha commogut molt més “L’amor …”, per la història d’amors efímers (i no tan efímers) de Florentino, el seu amor per Fermina que podríem bé confondre amb una obsessió malaltissa però amb el seu toc de romanticisme i tossuderia sentimental, la fortalesa de Fermina i el seu caràcter, amb les seves històries matrimonials no menys interessants que la vida de Florentino, tot això i més, t’arriba a captivar per seguir llegint fins al final. Un final benèvol, compassiu i poètic.

La pel·lícula:

La pel·lícula, dirigida per Mike Newell (director amb una filmografía interessant), i els actors Javier Bardem i Giovanna Mezzogiorno com a Florentino i Fermina, crec que està prou bé. La vaig anar a veure amb la parella, que no havia llegit el llibre, i en certs moments em posava en el seu lloc i veia que s’ho passava bé. Potser un pèl llarga, però justament perquè és molt fidel al llibre. A Javier Bardem el vaig trobar correcte, Giovanna Mezzogiorno no em va agradar tant però és passable. El pitjor de tot la banda sonora, de la Shakira. Aquesta dona posa a prova les meves oïdes constantment.

Advertisements

Un pensament sobre “EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA, Gabriel García Màrquez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s