PERSÈPOLIS, Marjane Satrapi

Persepolis és la autobiografia de Marjane Satrapi, que ens explica a través de senzills dibuixos la seva infància i joventut a Iran, entre finals dels anys setanta i principis dels noranta. Marjane veu i viu els canvis al seu país,  que a més d’estar contínuament en guerra (contra el govern, contra l’Iraq,…) la vida s’agreuja quan els radicals islàmics pugen al poder. Amb aquest fet la societat iraniana rep un canvi molt fort. A Marji l’obliguen per primer cop als 10 anys a portar vel, i els nens de 14 anys són convençuts a convertir-se en martirs. Els detenen pel carrer si no van vestits com està establert, detenen les parelles no casades que es passegen pel carrer per immoralitat…. És tal la opressió que, com explica la Marji, amb la por es perd la noció de l’anàlisi i de la reflexió. La gent s’acaba preguntant si porta el mocador ben posat, si els pantalons són prou llargs, si el detindran avui, en lloc de preguntar on és la seva llibertat, com enderrocar el govern o que dimonis passava a les presons polítiques.

Marji passa uns anys d’adolescència a Àustria, on l’envien els seus pares per allunyar-la dels talibans. Se li fa insuportable la xenofòbia i la trivialitat del món occidental, i troba a faltar la seva família. Així que torna a l’Iran, on el contrast amb occident és encara més fort ja que el radicalisme és més poderós, arribant a detenir-la per coses tan simples com fer una festa o portar mitjons vermells.

Marji ens demostra durant tota la història que és una rebel, i té un caràcter fort, quasi indomable, el que li fa més difícil viure en aquesta situació. Es per això que no tindrà altra sortida que acabar exiliada a França.

Vaig començar a llegir Persèpolis amb una idea preconcebuda de l’Iran que ha fet un gir de 180º. No sempre va ser una societat islamista radical i no tots estan d’acord amb el govern/dictadura actual.  Cal llegir Persèpolis per entendre com d’un dia per un altre tota societat democràtica pot acabar en la seva situació actual.

El dibuix de Satrapi és en blanc i negre, senzill, de traç concret, detallat en ambientació però no molt en els personatges, tot i que són perfectament discernibles. El guió és fantàstic, i tot i el tema tractat, té molt d’humor.

La meva segona incursió en el món del còmic no m’ha apassionat tant com ho va fer Maus, però m’ha agradat molt.

La pel·lícula:

És igualeta que el còmic. França (on viu actualment Satrapi) va presentar Persèpolis pels Oscar 2008 però no va ser seleccionada. És una pel·lícula entretinguda, potser un pèl llarga, pel fet de ser tan fidel al còmic. Crec que val la pena veure-la per conèixer ambdues històries, la de Marjane Satrapi i la de l’Iran.

Advertisements

3 pensaments sobre “PERSÈPOLIS, Marjane Satrapi

  1. bennacker diu:

    Irán, un país donde llevar unas Nike es ser punk.

    Aquí tb hi ha moments genials, absurds, hilarants i d’altres de tan tristos que posen “la gallina de piel”.
    De la mateixa autora, et recomano “Pollo con ciruelas”

    Si tens l’oportunitat, no et perdis la pel·li (sols engloba la primera etapa del còmic.. abans de marxar a Europa) però tb es conmoverdora 🙂

    • Roselles diu:

      Osti si, la peli, fa temps que tinc pensat veure-la, a veure si m’espavilo. M’apunto el “Pollo con ciruelas” 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s