MARINA, Carlos Ruiz Zafón

Barcelona, 1979. Óscar Drai viu en un internat al barri de Sarria. Un bon dia coneix a la familia Blau, la Marina i el seu pare, en Germán.  S’hi fa molt amb la Marina. Un dia, quelcom extrany succeeix i té a veure amb una vella fabrica ortopedica abandonada.
Havia agafat amb moltes ganes aquesta novel·la ja que sembla que l’opinió general és força positiva, però dels quatre llibres inclòs aquest de Ruiz Zafón que he llegit, aquest és el que menys m’ha agradat. Potser sigui aquest maleït refredat d’estiu, però em perdia en les descripcions sobre els llocs a on transcorria les accions, tot massa espès (suposo que com el meu cap). A més veia un esquema massa … esquemàtic. M’explico: es dirigeixen a un dels protagonistes i els explica la seva història, es dirigeixen a un altre i una altra història més, després a un altre i una altra història més… Val que pel mig hi ha alguna cosa d’acció, però no m’ha convençut.
A més, res d’original, es molt semblant a L’ombra del vent.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s