LA PLAÇA DEL DIAMANT, Mercè Rodoreda

Natàlia és una adolescent nascuda a Barcelona a principis del S. XX. Es una noieta manipulable que malauradament cau en mans d’en Quimet, un noi molt espavilat en un principi, que després se’ns mostrarà com el que és: egocèntric, mandrós, tergiversador, aprofitat, manipulador…. En Quimet de seguida li posa el sobrenom de Colometa, l’enamora, i es casen. S’aprofita constantment de Colometa, es un somiatruites que fa que la seva dona acabi portant tota la responsabilitat de la casa, inclòs a nivell econòmic. Amb la Guerra Civil per enmig encara sorgeixen més penúries per la Colometa.

———
Es una novel·la preciosa, tan ben escrita, que et fa sorgir les emocions a flor de pell. La desesperació de la Colometa es casi palpable, tan profund i fort que se’t fa casi propi, fins arribar a aquell ultim esclat, aquell crit, que el fas teu també, i aquella emotivitat final, “el meu esgarradet”, on es impossible evitar alguna que altra llàgrima. Potser no m’explico gaire bé, em sol passar quan una novel·la m’ha emocionat moltissim. La Plaça del Diamant s’ha convertit en un dels meus llibres preferits.
———
Aquest any es celebra el centenari del naixement de Mercè Rodoreda, així que es el millor moment per llegir alguna de les seves obres. Hi ha varies exposicions, sobretot em crida l’atenció una al Palau Robert de Barcelona. Si tinc l’oportunitat d’anar-hi, comentaré l’experiéncia.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s