MIRALL TRENCAT – Mercè Rodoreda

Mirall Trencat tracta sobre tres generacions d’una familia burgesa catalana.

La historia comença amb la Teresa, una joveneta d’origen senzill amb un fill secret que s’ha casat amb un home més gran que ella i ric. Aquesta s’adapta ràpidament a la vida de luxe, i amb la mort del seu marit, esdevé una vidua rica de l’alta societat. Així van apareixent una série de personatges, cada un amb la seva historia, tots relacionats amb la familia que va creant la Teresa.
***************
És el segon llibre que llegeixo d’aquesta autora, i confesso que cada cop m’agrada més. A vegades la lectura pot resultar un xic feixuga, espessa, però acabes la novela amb satisfacció. I és d’aquelles que guanyen amb el temps: quan la recordes, més bonica se’t fa.
Hi han histories tràgiques, personatges mesquins, etc… Vaig llegir en algun lloc que mirall trencat aludeix als petits bocins de cada un que conformen aquesta dramàtica historia.
En fi, es pot dir que tot i l’obra més reconeguda de Rodoreda és La Plaça del Diamant, aquesta té la mateixa qualitat, sense excepció ni decepció.

Rodoreda es va inspirar per recrear la mansió familiar dels Valldaura en la casa de Romanyà de la Selva que compartía amb la seva amiga Carme Manrubia. En la Ruta Rodoreda que organitza l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro pots visitar el jardí, on reconeixes fàcilment la font, el llorer, el pou,… Escenaris d’importants fets dins la novela. Tot plegat és molt encisador, molt atractiu pel lector. Es una ruta que recomano, per això i pel paissatge, tot i ser bastant pobre en comentaris per part de la guía.

Una altra recomanació: Sobre l’exposició itinerant de Rodoreda titulada La Plaça del Diamant: Un malson de coloms que podeu trobar en alguna biblioteca de Catalunya. No val la pena. És a dir, a no ser que sigui en la biblioteca del vostre poble o d’algun poble proper i no suposi cap esforç anar-la a veure. Però no feu 30 km (com jo) per veure un cub amb 4 parrafs de La plaça del Diamant, 4 paraules de la seva biografia, 4 retalls de diari, i varis exemplars del llibre traduït a una dotzena d’idiomes. Hi havia un monitor, però ves a saber quin servei tenia perque estava apagat. Tot plegat, ridícul.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s