CRONICAS BIRMANAS, Guy Delisle

Guy Delisle és un dibuixant de còmics amb la sort de viatjar moltíssim i a llocs molt interessants. Les seves obres anteriors, Pyongyang i Shenzen, estan basades en les seves experiencies a Corea del Nord i Xina. I tal com indica el títol d’aquest còmic, aquest està basat en les seves experiencies a Myanmar, es a dir, Birmania. Mentre la seva dona, membre de Metges Sense Fronteres, fa la seva feina, Guy cuida del seu fill Louis, passeja per Rangun i fa vida social.

El còmic esta format per petits gags, petites experiències de l’autor per adaptar-se a la cultura, el clima, la dictadura, la gent del país,… i explicar altres experiències com petits viatges a través de Myanmar i la dificultat per part de Metges Sense Fonteres de fer la seva feina.  Tot vist amb molt sentit de l’humor e ironia, i sobretot, una visió molt occidental.

M’ha recordat a Persepolis, de la iraní Marjane Satrapi. No és que se li assembli, però és el contrast entre un i altre costat. Viure en una dictadura com a visitant o viure en una dictadura en el teu mateix país. Podriem dir que hi ha molts tipus de dictadura, però també que al cap i a la fi una dictadura és una dictadura.

Guy és el tipic occidental que ve una temporada, el que ens representa, mentres Marjane és la que realment viu al país i pateix la dictadura. És podria dir que el comic de Delisle és una amable visió, però que invita a llegir entre línies i a fer certs pensaments. Tot i així, és una lectura agradable i amena.

Advertisements

2 pensaments sobre “CRONICAS BIRMANAS, Guy Delisle

  1. bennacker diu:

    No l’he llegit aquest. Sols conec “Pyongyang”.
    Jo tb trobo certs links amb la Satrapi, però ella es nativa de la cultura que ens mostra, i Guy ho fa amb aquella mirada de l’estranger. Per a nosaltres però, i aquí el link entre els dos autors, els dos ens acosten països estranys i desconeguts.
    Jo crec que la tècnica de Delisle, almenys a Corea, era retratat l’absurd de la situació. Dramàtica per surrealista… però no pas una visió amable (almenys allí, no).

    ¬¬ Una mic d’enveja aquest paio i els seus viatges sí que fa, sí

    • Roselles diu:

      Amable em refereixo a que clar, ell com a estranger, l’únic que pot fer és sorprendre’s, explicar-ho, treure’n alguna gràcia, etc. Ni s’ha trobat de sobte que li han tallat les seves llibertats més bàsiques ni ha nascut en un país sense llibertat. Amb la Satrapi, per desgràcia, pots sentir tot això. Si els posessis a tots dos dins d’Iran, un com a visitant i l’altre com a ciutadana, seria més clar encara aquesta visió “amable” d’en Delisle.
      Pyongyang és el que em falta llegir. Shenzen no em va agradar gaire, però el Cronicas Birmanas si.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s