SALÓ DEL CÒMIC DE BARCELONA 2009

El dissabte passat no em vaig perdre la visita anual al Saló del Còmic de Barcelona. Va ser força entretingut, faig un resum:
Vam arribar cap a les 11:30h. No hi havia gaire gent comprant entrades. Bona senyal, pensava, no hi haurà gaire gent. Craso error, tothom ja era dintre.

Amb les entrades et regalaven un còmic, que van resultar ser dos, que és com si no t’haguessin regalat cap i a sobre es queden amb la teva entrada. Perquè? Doncs perquè un és el còmic de “Escenas de matrimonio” (Aaaaaaaaarggghh) i l’altre és un còmic sobre una serie de TV, La leyenda del Dragón (¿?) , que com vaig poder comprobar no invitava a la lectura si no a fer una bona dormideta. No faig (gaire) broma quan dic quasi els torno.
Còmics, culte il·limitat, curiosos i caçadors de dedicatòries, tot en un ambient on de tant en tant se sentia pudor sobaquil i algú que amb traïdoria deixava anar altres ferums.
Vaig acostar-me als stands de Norma i Glénat però hi havia massa gent com per gaudir del que oferien. Al de Planeta fins i tot hi havia cua per entrar! Com si fos una discoteca, hi havia un porter amb una corda que cada x temps deixava entrar a uns quants mentre l’stand es buidava per la sortida. Referma la meva idea que Montjuïc es queda petit i massa tancat, haurien de pensar en una altra ubicació.
Als de Planeta cal suspendre’ls en previsió: el dissabte al migdia ja no quedaven “Batman: Barcelona. El Caballero del Dragón” (que es presentava com a la joia de la corona d’aquest saló), i ja no en portarien més. Si més no, això em va dir el “porter” de l’stand.
I l’stand per excel·lencia de la nostàlgia sense cap dubte la de Panini, amb els seus Mortadelos i Super Lopez, quins records!

mortadelos

Un grapat de Mortadelos

No sóc de les que fa cua perque em signin còmics. Perds temps, i el temps es valuós. Potser perquè tampoc sóc una gran aficionada als còmics (de moment arribo al nivell de principiant), però tampoc he fet mai cua perquè em signin un llibre. En fi, que veient la cua de tots els autors, vaig “passar”.

P1000784

En primer terme, McCloud i Mignola

Va ser un agradable descobriment saber que Carlös (que en realitat es diu Carlos Areces), dibuixant que m’encanta de El Jueves (em parteixo de riure amb la seva secció “Ocurrió cerca de tu casa”), és també un actor de La hora chanante.

P1000795

Carlös a la carpa de El Jueves

Carlös tenia una exposició molt divertida sobre cartells de cinema, on barrejava varis títols, per exemple Todo sobre mi Matrix, Paseando a Dick Tracy, Shrek lo que hicisteis el ultimo verano, El resplanDoors, Ghost in Traslation… i una bona pila més.

P1000774

Exposició de cartells de cinema per Carlös

El toc divertit (entre uns quants) ens el va donar un noi que ens va convèncer de que ens oferia  una gran oportunitat que ell tenia a les seves mans: un fantàstic fascicle de como ser un superheroi, o si pel contrari creiem que ens va més el mal, també podíem optar pel manual de com ser un supermalvat. Li vam comprar tots dos, al preu força raonable de 1,50€ cada un. Els autors, l’equip de Flascinder.

La meva compra oficial del Saló, tot i que jo no volia comprar res perquè com la majoria també estic en crisi, va ser el primer número (de 10) d’una edició de luxe/limitada de Monster, de Naoki Urasawa, per 14,95€. Edició Kanzenban, li diuen (ja he aprés una paraula nova).

monsterkanzenban

Monster, Naoki Urasawa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s