FIRMIN, Sam Savage

firmin català

Firmin és la historia d’una rata que neix i viu al soterrani d’una llibreria en un barri vell de Boston als anys 60. En Firmin comença a menjar llibres per necessitat, i poc a poc, d’alguna manera, comença a llegir tot allò que es menja, formant-se en el camí una personalitat molt humana. I passa de devorar llibres literalment a metafòricament.  Al no haver-hi cap rata com ell i sentir-se sol, prova d’establir alguna mena de contacte amb la gent. M’ha recordat a un dramàtic Ratatouille.

En Firmin, tal i com jo l’he vist, té una base molt infantil (sense cap sentit pejoratiu) que al donar-li aquesta personalitat tan humana i adulta el transforma en un conte  adaptat als adults.

Però és més que un conte. No és un llibre per riure, crec que és un error llegir-ho com a tal. Dins la gravetat de moltes situacions si que hi ha moments còmics, però de la mateixa manera que hi ha moments per l’emoció i les llàgrimes. Pots riure perquè una rata vulgui ser amic del llibreter? Pot fer certa gràcia explicat a la lleugera, però la manera de sentir-ho d’en Firmin, tan raonablement trist, treu les ganes de riure.

És tendre. En Firmin és molt tendre, un d’aquells éssers literaris que li agafes molta estima i no podràs oblidar mai. Tot un símbol al somiador frustrat, al rara avis que no troba el seu lloc i probablement no el trobarà mai.

També són interessants les constants referències literàries, que un lector curiós (com aquesta que escriu) pot afegir a la seva llista de futures lectures.

Afegeixo que les il·lustracions de Fernando Krahn m’han encantat, ajuda al lector a posar-li una cara al Firmin i ha col·laborat sense cap dubte a fer-lo més entranyable.

Advertisements

2 pensaments sobre “FIRMIN, Sam Savage

  1. bennacker diu:

    És justament això, tendre. Hi ha humor, però no és un llibre d’humor. Però l’humor, com la “tristura” es part de la vida.

    Un altre ratolí que a mí també em va marcar molt (perquè tb m’hi sentia identificat), és el Marvin, del llibre infantil: “Operación rescate”.

    “Adiós cremallera” és una frase que em sembla que em farà somriure mentres visqui.

    • Roselles diu:

      He llegit moltes opinions que coincideixen en el mateix: mai tornaré a mirar a una rata de la mateixa manera 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s