LA SONRISA ETRUSCA, José Luis Sampedro

Salvatore és un camperol del sud d’Itàlia que degut a una malaltia terminal ha de traslladar-se a casa del seu fill Renato, a Milàn. El fort contrast entre la vida de camp i la de ciutat desmotiva en un principi a Salvatore. Només una cosa el fa canviar: L’home rude comença a ser tot tendresa amb el contacte del seu nét de poc més d’un any, el petit Brunettino.

Té tots els ingredients per fer emocionar a qualsevol amb un mínim de sensibilitat. A més, la narració de Jose Luis Sampedro, que no busca la llàgrima fàcil, fa que encara sigui més fàcil emocionar-se. Quant d’amor desprén en cada pàgina! Un amor barrejat amb els records per formar una nova perspectiva: la d’un nou company de batalla al que s’ha de protegir i ensenyar.

El caràcter d’en Salvatore, un home bast, antic, que dona l’impressió que  acaba de baixar-se del Delorean, crea certs problemes amb la resta dels milanesos (començant per la seva nora Andrea), i aquesta oposició de caràcters dona peu a més d’un xoc, no exent d’humor gràcies a la picardia d’aquest personatge.

Em pregunto si tindrà quelcom de autobiografic… J.L. Sampedro va escriure aquesta novel·la al 1985, quan tenia 68 anys, dos més que el protagonista.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s