S’ACOSTEN LES VACANCES!

D’aquí tres setmanes me’n vaig de vacances a Estrasburg i voltants. Fa dies que tinc un lleuger mal de cap que persisteix per molt que l’ataqui amb ibuprofenos i gelocatils. I es que no dono descans al meu cervell: estic obsessionada amb aquest viatge, i les hores que em passo davant de l’ordinador per ultimar els detalls passen factura. Intento treure una mica de temps per les meves lectures, i així desenganxar-me d’aquesta obsessió. Estic llegint Todo lo que muere de John Connolly, una mica gore pel meu gust, però es deixa llegir. Però com dic, el viatge monopolitza la meva vida. Un compte enrera que va començar des del moment en que vaig comprar els bitllets d’avió a l’abril. I es que he anat buscant per la web, però nassos, que poca cosa que he trobat!! Bocinets que he intentat ajuntar, i m’ha sortit una guia no del tot malament. Em sembla que la portaré a alguna editorial 😉

Em va passar el mateix a l’últim gran viatge, a Polònia. Per molt que  ho planegi, sempre penso que no l’he planejat prou. Quan l’avió es va enlairar em va venir un sobtat atac de pànic, fruit de les poques hores dormides, de la sensació de no tocar terra i estavellar-nos en qualsevol moment, i de pensar en estar desemparats en una ciutat desconeguda amb un idioma desconegut, tot sota la meva responsabilitat. Ja pel matí vaig vomitar i tot, de nervis. Però les sorpreses no entren dins el pla de viatge. Per exemple,  una anècdota:  ens vam trobar enmig de Cracòvia sense apartament. Ens vam barallar amb la mestressa, una quarentona hitleriana que no parava de cridar-nos i despreciar-nos perquè no ens enteníem prou bé. Mentre la meva parella es discutia amb ella fins a límits insospitats (va acabar atacant als catalans) jo em vaig aixecar sobtadament i li vaig dir (cridar): We go! WE GO D’AQUI! Suposo que va entendre aquest popurrí, sobretot al veure que agafava la maleta i marxava per la porta sense ni mirar enrera. Per sort, vam acabar trobant un apartament més barat. Després de preguntar en varis hotels, tots força cars, un noi que repartia publicitat ens va donar uns flyers d’uns apartaments. Semblava caigut del cel. Però no tot és tan maco: ens va portar fins als apartaments en una furgoneta, i jo patint per si ens segrestaven. L’apartament era molt maco, llàstima del quart pis sense ascensor. Per rematar, jo que sóc poruca (gràcies a la meva mare), tenia por de que entrés algú mentre dormíem, i tot i prendre mesures (un gerro davant la porta d’entrada, algun objecte a mà per estimbar contra qui fes falta), no dormia del tot tranquil·la.

La meva mare és la pera, sempre li ha fotut la por al cos als seus fills perquè no els hi passi res i aquest és el resultat.

La següent conversa va ser fa poc:

Mama: On aneu de vacances?

Jo: Doncs a Estrasburg.

Mama: Ai, allà no és on segresten a la gent?

Jo: Que dius mama? És al nord de França, que vols que segrestin?

Mama: Segur?

Jo: Cullons mama, és el nord de França, si és més civilitzat i segur que aquí!

Mama: Doncs on és que segresten a la gent?

Jo: No ho sé mama. Romania?

I no vam treure l’aigua clara. Jo que sé quin lloc volia dir la meva mare “que segresten a la gent”. La qüestió es fotre una mica de por al cos perquè vagis amb compte, i no sap fer-ho d’una altra manera. Punyetera.

Canviant de tema, tinc la intenció aquest cop de fer un diari de viatge. Així ho tindré tot més present quan ho rellegeixi i ho recordi. I ho penjaré aquí al meu bloc, amb fotos i tot.  A veure si em surt bé!

Advertisements

2 pensaments sobre “S’ACOSTEN LES VACANCES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s