LA ISLA DEL TESORO, Robert Louis Stevenson

El mapa d’un gran botí amagat pel pirata Flint acaba a les mans del jove Jim Hawkins. Emprendrà un viatge cap a l’illa on s’amaga el tresor, però no tots els tripulants de la Hispaniola són aigua neta…

Com he gaudit amb aquest llibre!! A vegades pateixo amb els clàssics, perquè quan de joveneta em feien llegir-los al col·legi, sempre els recordo llargs, amb moltes paraules desconegudes, poca acció… I des d’aleshores que els miro escèptica. Però llibres com aquests fa que lluiti contra aquestes manies.

Des de el principi em va atrapar, amb un personatge misteriós, barroer, violent i borratxo, el primer dels pirates que ens presenta en Jim Hawkins, el jove protagonista i narrador. Si bé gairebé tots els homes de fortuna, com es solen dir entre els pirates, tenen el mateix motlle descrit, un d’entre tots ells és diferent: en John Silver, conegut també com El Largo (Long John Silver en la versió anglesa) o Barbacoa. La seva perversitat és capaç d’enganyar al propi lector. Fins i tot m’ha deixat en el dubte si realment era tant dolent.

Gairebé tot el llibre és una acció constant, i per això em va sorprendre que quan faltaven poques pàgines encara no s’havien posat oficialment a buscar el tresor.  Però tot té la seva justa mesura, i les situacions que és succeeixen i que posa traves a aquest objectiu no fa més que augmentar l’entusiasme que produeix la seva lectura. Ja havia comentat algun cop que em fan una mica de ràbia els finals de pimpampum, que després d’allargar-se el llibre el final resulti pobre i precipitat. Aquí no,  que això no és un llibre de Dan Brown ni similar, amb proves i tota la pesca.

Evidentment el recomanaria al jovent. No és una lectura gens difícil. Si de joveneta me l’haguessin regalat m’ho hagués passat pipa!

Nota: 5/5

Anuncis

6 pensaments sobre “LA ISLA DEL TESORO, Robert Louis Stevenson

  1. Ibán diu:

    Jo vaig tindre la fortuna de llegir-lo al col·legi i em va fascinar. Sempre he volgut tornar a agafar-lo, pero mai he trobat el moment. Sóc més de pelis que de llibres. Què l’anem a fer! Per cert, estic tractant d’enganxar-me a la lectura amb ‘La carretera’ de McCarthy, bé o no?

  2. Roselles diu:

    Doncs parlant de pelis, avui he agafat el dvd de La isla del tesoro a la biblioteca. Suposo que serà una mica light tractant-se de la Disney, però sempre em fa gràcia veure la versió cinematogràfica dels llibres que llegeixo.
    Jo no et recomanaria La carretera perquè personalment el vaig trobar avorrit, però hi ha gent que li ha agradat molt. Tota aquesta gent coincideix en que se l’han llegit d’una revolada, i crec que és per això que els hi ha semblat tan intens. Tu ja l’has començat? Que et sembla?

  3. seruji diu:

    Sí, jo de jovenent m’ho vaig passar pipa llegint-lo. I, de no tan jovenet, també m’ho vaig passar pipa llegint El senyor de las moscas. I ara no fa gaire vaig llegir Cienfuegos, de Vázquez Figueroa, i també em va agradar molt, segurament perquè em va recordar aquelles aventures.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s