En Guy Delisle té publicats 3 llibres sobre les seves estades a l’estranger: Pyongyang, Shenzen, i Cronicas Birmanas. Shenzen potser va ser una mica fluix, però tant Pyongyang com Cronicas Birmanas m’han agradat molt. Delisle té un traç senzill per histories en un principi senzilles però que inviten a la reflexió i a que traiem les nostres pròpies conclusions.
Delisle, per qüestions laborals, va instal·lar-se durant dos mesos a la capital de Corea del Nord, Pyongyang. El país té un regim totalitari. La població esta sotmesa a dues personalitats egòlatres: Kim Il Sung, president mort fa 15 anys però que continua essent una presencia constant a la vida dels nordcoreans, i el seu fill Kim Jon Il. Els habitants són manipulats en part perquè només poden rebre informació d’una font, el govern. Ni internet ni canals de tv estrangers estan permesos. I per l’altre part perquè l’amenaça dels camps de “reeducació” s’encarreguen de que s’obeeixi al govern. Així, l’impressió que donen els habitants de Pyongyang es que semblen robotitzats.
Delisle ens ofereix de nou una visió occidental, la visió que tindríem nosaltres si viatgéssim al país. Una visió interessant, que ens descobreix moltes coses però ens deixa amb ganes de més.
Nota: 😀 😀 😀 😀
LLIBRES & ROSELLES 
Sòna interessant, prenc nota. Però al de Shenzen, què li passa? Jo vaig passar tres dies a Shenzen i em sembla que em faria gracia llegir-lo, o no?
Home si, si has estat a Shenzhen pot ser interessant llegir-ho, i si no hi has estat també. Però dels tres em va sembla el més fluix i el menys indicat per recomanar si és el primer que es llegeix. Podria ser que el lector decidís no llegir els altres. A més, a diferència dels altres dos, Shenzhen està publicat amb un traç més brut, menys definit, amb més ombres y menys espais blancs, també per això no em va agradar tant.
De fet, Shenzen és una ciutat bruta i gris, molt lletga. És normal que el llibre sigui així.
Doncs segurament per això ho ha fet l’autor. De tota manera li treu molt atractiu al dibuix.