TRAVESURAS DE LA NIÑA MALA, Mario Vargas Llosa

Editorial : Alfaguara
Col·lecció: Hispánica
375 pàgines.

Als anys 50, Ricardo Somocurcio és un adolescent peruà del barri limeny de Miraflores.  Està enamorat de Lily, una de les misterioses germanes xilenes del barri. Per casualitat es descobreix que les germanes no són més que una farsa, i Lily desapareix. Aquest és el primer encontre amb Lily dels varis que tindrà Ricardo al llarg de la seva vida.

El llibre esta dividit en diferents episodis discernibles per varies coses: cada episodi té un escenari (París, Londres, Tokio…), un amic de l’ànima (un polític, un hippie, un traductor…), i un marit de Lily diferent. Fins i tot Lily canvia de nom diverses vegades (Camarada Arlette, Mrs. Robert Arnaux, Kuriko…) i fins al final no sabrem el seu nom verdader. També utilitza un fons històric, sobretot peruà, però també europeu, que engloba els anys 50 fins a finals dels 80.

No té el realisme màgic d’altres novel·les llatinoamericanes, però  les casualitats constants que fan trobar-se els personatges són del tot irreals. És la única llicència fantasiosa que és permet l’autor.

Encara no havia llegit res de la literatura peruana però m’ha agradat, sobretot el seu vocabulari  De totes maneres, crec que al principi se n’abusa més de les locucions peruanes (fent-me perdre una mica) però que més endavant es van espaiant. És un canvi estrany, ja que Ricardo ens explica la seva història al cap de molts anys d’haver passat, i no és que ell vagi canviat mentre passen els anys.

Confesso que m’he enrabiat més d’un cop amb els seus personatges.  I és que no és el primer llibre que llegeixo amb un argument similar i quasi amb el mateix resultat. Un parell d’exemples seria El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Màrquez o Mal de amores, de Ángeles Mastretta. Un personatge que va al seu rotllo, mentre l’altre no para de somicar per ell. A unes els hi he trobat l’encant, i a altres no. El de Gabo si, és un llibre que m’encanta, i el de la Mastretta no. I aquest…. mig i mig. M’enrabiava l’egoisme i l’ambició d’ella, del que ni s’amagava ni s’avergonyia, i el lligam d’ell amb ella. Ricardo ens explica la seva lluita interior, la seva depressió, la seva tristesa, i la impossibilitat d’oblidar-la. No diré que no m’agraden les històries d’amor, però si que no m’agrada el sofriment consentit i la veneració constant.

Aquest és el mig negatiu. El mig positiu és que tot i l’enrabiada, és interessant de llegir, entretingut, enganxa. Els sentiments tan bàsics (com la ràbia en el meu cas) dels que al principi ens deixem portar vers als personatges, comença a tenir certs matisos al llarg de llibre i deixen lloc per la comprensió i la llàstima.

A més, les aparicions d’ella són quasi estel·lars (però previsibles), sorprenents els embolics de marits i amants on es fica,  la seva decadència cada cop més pronunciada, el seu misteriós passat,… tot plegat estimula la lectura. Ell narra, i ella, amb les seves dolenteries, ens fascina.

Nota: 😀 😀 😀

Anuncis

Un pensament sobre “TRAVESURAS DE LA NIÑA MALA, Mario Vargas Llosa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s