UN FANAL

El fanal, empetitit per l’altura del seu oponent, rabassut en contrast amb l’esvelt contrincant, sap que li arriba l’hora. Seria una bestiesa pensar que hi ha lloc pels dos. Amb els anys s’han canviat bancs, papereres, gronxadors,… Es sent incòmodament anacrònic. Aviat el portaran a un lloc definitiu i segurament menys agradable que el seu parc.  “Ni tan sols canvien un fanal vell per un bell fanal”, pensa amb rancúnia.

Tot i així, intenta ser amable amb el nou i provisional partenaire. Però aquest no respon, i davant l’emmudiment el vell fanal s’enfurisma. “Qui t’has pensat que ets? Creus que en Humphrey Bogart es dignaria a acostar-se a un fanal tan insuls? Et penses que a tu t’haguessin posat a primera fila a la portada de l’Ombra del Vent? Jo sóc el fanal on la Clara espera els seus adúlters clients. Quina dona, la Clara…! El pare Merrill va tenir un moment de lucidesa, aquí, al meu costat, abans d’enfrontar-se al diable. Quan Manel canta “…tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal”, quin fanal et penses, tros de quòniam, que tenen al cap? A tu, o a mi? En Gene Kelly em giravoltava tot cantant sota la pluja. Qui  et giravoltarà a tu? Si no tens ni corbes! Bé, per corbes, les de la Clara…“

“Tu no seràs res –sentencia el vell fanal- ni alimentaràs la imaginació de ningú. Ets totalment asèptic.”

“Si, però tu te’n vas i jo em quedo.” respon finalment el flamant fanal.

♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣♣

Text pel concurs de Tens un racó dalt del món.

Anuncis

7 pensaments sobre “UN FANAL

  1. amadeu diu:

    És el primer text que llegeixo teu i m’ha agradat força. He respirat aquell aire nostàlgic que tenen les coses antigues i amb el que em sento tan identificat. Ara per ara però, no em veig capaç de participar en aquesta mena de concurs, o sigui que la recomanació de pràctica literària que em vas fer, la deixo per a més endavant. Una abraçada!

    • Rosella diu:

      Gràcies! És el primer text i si no en demanen més al concurs, segurament l’últim! Només escric les meves opinions, la meva part creativa és molt limitada. Una abraçada!

  2. seruji diu:

    M’ha agradat molt la teva història. Trista i molt real. És veritat que cada vegada tenen més èxit les coses asèptiques i sense personalitat. L’únic consol que li queda al vell fanal és que ja mai cap gos no es pixarà a la seva base. 😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s