PATRIMONIO, UNA HISTORIA VERDADERA, Philip Roth

Títol original: Patrimony. A true story.
Traducció: Ramón Buenaventura
Editorial : Seix-Barral
Col·lecció: Biblioteca Philip Roth
237 pàgines. Any publicació: 1991.

Philip Roth relata els últims mesos de vida del seu pare, Herman Roth, des del moment en que li és diagnosticat un tumor cerebral. Roth visqué la degradació física i psicològica del seu pare amb el terror de la mort pròxima d’un ésser estimat, però també es descobreix en un nou paper de fill que ha de cuidar el seu pare. Els papers s’inverteixen. La mort acosta a aquestes dues persones sense que es puguin separar pel que sempre s’han separat, la diferència de caràcter, la manera de veure i viure les coses, de tractar amb la gent, de tractar-se ells mateixos… I la paciència es veu recompensada per uns últims moments d’unió.

El llibre és també un endinsament als records de la vida en comú, i a un redescobriment de la persona que fou el seu pare. És un relat emotiu. Es dur viure la decadència del progenitor, i és inevitable posar-te en el mateix paper.

Un cop consultat amb un amic del gremi, m’ha quedat clar que ha faltat la revisió d’un bon corrector. M’he trobat algunes faltes ortogràfiques, però el que més mal m’ha fet és trobar errors en la simple construcció d’algunes oracions. I això pertorba la lectura, l’entusiasme minva amb aquestes pedretes que et trobes pel camí. Roth es mereix un text més digne.

Nota: 😀 😀 😀 😀

Anuncis

2 pensaments sobre “PATRIMONIO, UNA HISTORIA VERDADERA, Philip Roth

  1. Amadeu diu:

    Uf, Txell!!! Em sembla que ni pel tema (jo vaig perdre el meu pare, amb vint anys i és un record que sempre he mantingut amb mi), ni per aquesta manca de rigor en la traducció que denuncies, l’afegiré a la meva llista. Potser m’acusaràs de voler sempre coses massa amables, però, noia… què vols que et digui, ara mateix no em ve de gust rememorar antics patiments. Una abraçada!!!

  2. Rosella diu:

    Fas ben fet, la lectura ha de ser un plaer, no un sofriment. Recordo també quan vaig llegir “Un home de paraula” de l’Imma Monsó, que tracta sobre la pèrdua de la seva parella, que vaig pensar “si jo hagués passat pel mateix, no ho llegiria”. El dolor de cada un és molt particular, i la mort un tema molt íntim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s