L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE, Santiago Rusiñol

Editorial: Edicions 62
Any publicació: 1907
237 pàgines.

L’Auca Del Senyor Esteve retrata la vida i mort del ja anomenat Esteve, en la Barcelona de finals del segle XIX. Com si ho sabés només néixer, el seu caràcter i coneixements es van formant al voltant de La Puntual, la merceria i negoci familiar. És un personatge gris i trist pel lector, però no per ell mateix, ja que la seva visió no passa del taulell de la botiga. L’Esteve està satisfet amb la seva vida i sobretot amb el seu negoci, que posa per davant de tot.  L’obsessió d’anar fent caixa incrementa amb el casament amb la Tomasa, que també és de les que s’encomana a la Verge del Puny Tancat. Però ai las!, neix el petit Ramonet, que desbarata el món de la parella i no sembla resignat al seu destí: seguir el negoci familiar.

És un relat divertit, tant per algunes situacions com pels personatges. Els amics de l’Esteve, heretats (és a dir, amics de la família de tota la vida,)  tenen un rol molt marcat, sempre amb el mateix clixé.

Dels familiars més propers el més destacable és l’avi, el Senyor Esteve, que tot i que no li agrada donar consells, sempre que fa acte de presència és per donar-nen. I parla de la vida en un vocabulari comercial: el casament és un negoci, la dona és la sòcia que despatxa però que no compra, la vida són transaccions, l’ensenyament és aprendre les 4 regles per estar darrera el taulell (sumar, restar…),  l’estatus és tenir crèdit però no necessitar-lo,  i la finalitat de la vida és tenir calés, però no gastar-ne.

Aquests personatges grisos representen la burgesia menestral, treballadors rics però que manquen d’una vida de rics, donat que només fan que treballar, són garrepes en el seu estil de vida i manquen de capricis. És a dir, que els veuríem pel carrer i no ressaltarien sobre qualsevol altre treballador. Com es sol dir, gent que acabe essent els més rics del cementiri.

En Ramonet representa la nova sang que comença a pul·lular per Barcelona i en les noves generacions:  bohemis, artistes, literats… és a dir, modernistes. Santiago Rusiñol fou un dels més grans representants d’aquest moviment i fins i tot L’Auca té quelcom d’autobiogràfic, doncs era hereu d’un negoci tèxtil d’una família benestant de Manresa, i que va rebutjar per dedicar-se a una vida més lliure. Sempre és més fàcil fer el bohemiu amb una bona bossa darrera.

La meva edició és força acurada, de luxe. Al 1917, en el desè aniversari de L’Auca, es va publicar amb el text els dibuixos de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar, que Edicions 62 recupera de nou per la publicació commemorativa del centenari de l’obra.

Nota: 😀 😀 😀 😀

Anuncis

3 pensaments sobre “L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE, Santiago Rusiñol

  1. Amadeu diu:

    Hola, Txell! Ja veig que has recuperat el teu ritme habitual de lectura. He de confessar-te però, que no t’imaginava llegint una història com la de l’Auca del Senyor Esteve, potser pel fet de considerar-la molt coneguda, vista en teatre i televisió, però… veig que n’has gaudit força, amb una edició que sembla molt interessant… felicitats!!!

  2. Rosella diu:

    Si que he recuperat el ritme de lectura, però ara el que em fa mandra és fer l’opinió! I tinc dues pendents. Em vaig prometre que m’obligaria a fer-ne de tots els llibres que passen per les meves mans, però potser només faré alguna ressenya conjunta. És allò que comentàvem, que ens estressem amb obligacions que ens imposem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s