Títol original: Mieses Karma
Traducció: Lídia Álvarez Grifoll
Editorial : Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca Formentor
320 pàgines. Any publicació: 2009
La Kim Lange és una presentadora d’èxit que mor tràgica i originalment aixafada pel lavabo d’una estació espacial russa. La vida que portava (trepa perversa, cap sense cor, mare descuidada, infidel esposa…), se li torna en contra i el seu mal karma fa que es reencarni en una formiga. Després de tenir una conversa amb Buda, que es l’encarregat d’aquestes mogudes, s’assabenta que quan més bondat faci més gran (físicament) serà l’animal en qui es reencarni el pròxim cop, fins que tingui tant bon karma que podrà entrar sense problemes al cel. Però s’adona que vol recuperar de nou la seva família al veure com aquesta supera la seva mort gràcies a una antiga competidora per l’amor del seu espòs, i farà el possible per aconseguir-ho.
L’autor agafa certs principis del budisme, com és la reencarnació i el karma i que tot plegat et pot tocar en un cos o un altre. Després va per lliure en constatar que el reencarnat s’en recorda de la seva vida passada, el que provoca un final surrealista que veia venir de lluny, però pensava “no serà capaç…”, i sí, sí ha sigut capaç. Tot això li va molt bé per crear o forçar situacions gracioses del nivell teta-caca-pedo-pis. No s’hi trobarà humor intel·ligent en aquest llibre, però si situacions amb certa gràcia.
El màrqueting de Seix-Barral la defineix com una novel·la divertida, hilarant, i que llegirem entre riallades. Dir que exageren es quedar-se curts. Però és mega-lleugera, amb un text gens complicat i entretinguda, recomanable per reservar-ho pels dies de platja que vindran aviat.
Nota: 2,5/5
LLIBRES & ROSELLES 
Hola, Txell!!! Tenia aquest llibre en cartera des de fa temps. De fet, el vaig regalar per Reis a una de les meves filles, que ja l’ha llegit i també la Teresa; ambdues coincideixen amb teva opinió. O sigui que… me’l reservaré per quan arribi l’estiu, tot i que jo no sóc massa de llegir a la platja, je, je, ho hauré de fer sota l’ombra d’un bon arbre. Petons.
🙂 Jo dic a l’estiu perquè és l’època que menys em ve de gust menjar-me el cap, i la platja perquè és on normalment estem més ociosos. Però la idea de sota un bon arbre és ben maca, i més si acabes de fer un bon dinar! 😀