LA VIDUA DESCALÇA, Salvatore Niffoi

Títol original: La vedova scalza
Traducció: Pau Vidal
Editorial : Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
192 pàgines. Any publicació: 2006

A la Sardenya del segon quart de segle, la Sardenya d’en Mussolini, la Sardenya rural, tancada i violenta, el cos d’en Micchedu es portat a la Mintonia. L’han matat i descuartitzat com a càstig d’un crim que no ha comés. La Mintonia no té cap dubte que correspondrà aquesta mort amb més sang.

Niffoi ha utilitzat aquesta història de venjança (que li va explicar el seu avi quan era nen) per retratar el caràcter sard de la microsocietat del poblet de Barbagia i voltants. A través del diari personal de la Mintonia, que fa arribar a la seva neboda quan es troba a les portes de la mort molts anys després del crim, anirem coneguent molts familiars i personatges del poble, la història d’amor amb en Micchedu, i com fou la venjança.

No m’ha acabat de convèncer. L’assassinat d’en Micchedu és utilitzat d’excusa per descriure varis personatges que rodejaren la vida de la Mintonia, però sense un fil clar, saltant d’un individu a un altre, barrejant èpoques i fets. Fins i tot quan ataca el tema principal, al cap d’un centenar de pàgines, al cap de poc torna a perdre’s en altres assumptes.

L’abús de les metàfores i les descripcions idíl·liques em va resultar pesat, i en contrast amb la violència d’alguns fets i sentiments ho vaig trobar poc natural. Tot i que és una nimietat, comentaré que tampoc vaig trobar natural que tractant-se d’un diari escrit sigui narrat com una historia oral, a més amb multitud d’onomatopeies.

Al seu favor diré que el vaig llegir pel club de lectura i a quatre persones els hi va agradar molt, i una altra el va deixar a mitges per ser excessivament violent.

Nota: :|

Anuncis

6 pensaments sobre “LA VIDUA DESCALÇA, Salvatore Niffoi

  1. Amadeu diu:

    Hola, Txell! Prenc nota de la teva crítica i com sempre, et faré cas… o sigui que ara per ara, no me’l llegiré.
    Jo també ahir, vaig anar al Club de Lectura, on vam comentar “Crepúsculo en Oslo”, del que ja havíem parlat tu i jo dies enrera. A la majoria de gent tampoc no els havia agradat, però a la moderadora i un parell més, sí. Es veu que aquesta autora ha escrit més d’una dotzena de llibres del mateix estil i és un personatge prou conegut, doncs havia estat ministre de justícia del seu país. Alhora, defensaven aspectes socials del llibre, als que potser els altres no havíem prestat massa atenció. Va ser interessant, tot i que al final, tampoc no va canviar massa l’opinió que tots plegats teníem del llibre. Sí se’ns va recomanar però, que intentessim llegir algun altre títol de l’autora, per veure si així li “restabliem” el seu suposat prestigi.
    Una de las companyes, que semblava molt entesa en novel·la negra, ens va recomanar un autor, en Philip Kerr, i la seva trilogia alemanya: “Violetas de Marzo”, “Pálido criminal” i “Rèquiem alemán”… el conèixes? Refermes la recomanació?
    T’he escrit un missatge a Roselles del facebook, comentant-te “Olor de Colònia”.
    Petons i abraçades a dojo.

    • Rosella diu:

      Hola Amadeu!
      D’en Philip Kerr n’he sentit a parlar molt bé però encara no n’he llegit res. Aniré a la biblio a veure que trobo i li portaré al meu pare. Amb la novel·la negra el faig servir de conillet d’índies: primer li dono que ho llegeixi ell i si li agrada després me’l llegeixo jo 🙂
      Ostres, doncs així la moderadora s’havia equivocat en triar-vos aquest llibre! Si llegint una altra de la mateixa autora t’ha d’agradar més, és que aquest potser no era gaire encertat. Això com en tot, cada un té el seu gust, si no t’agrada no passa res, així que això de repetir amb la mateixa autora quan no t’ha agradat… No és del meu parer. Amb la de llibres i autors que hi ha per descobrir…
      Petons i abraçades (a dojo també 😉 )!

  2. Ferma diu:

    Hola Txell! he passat per aqui per llegir la teva resenya de philip Roth, m’agrada molt el teu bloc! l’aniré seguint, el trobo molt interessant!

  3. lluis gil diu:

    Hola, magnífic blog el teu, al que he arribat fent el tafaner a altres blogs.
    Et seguiré, ja hi pots comptar, des de Girona. Tinc 66 anys, sóc coordinador del Club de lectura Sant Narcís i organitzador d’activitats al voltant de la literatura i la lectura.

    Si vols pots fer un tomb pel blog del Club (http:77clubdelecturasantnarcis1.blogspot.com) i pel meu personal (http://laparaulaescrita.blogspot.com)

    Fins aviat!
    Una abraçada.

    lluís.

    • Rosella diu:

      Hola Lluís! M’alegro que t’agradi el meu bloc. M’he passat pel teu i pel del teu club i també estan molt bé. Segurament trobis que les visites se t’han disparat, perquè entre ahir i avui me’ls he mirat i remirat unes quantes vegades! És curiós que, pel que he vist, en el vostre club de lectura pots triar entre dos llibres. Sort que en el meu no ho fem perquè em veuria obligada a llegir-me els dos! 🙂 Per cert, jo formo part del club de lectura de Sant Feliu de Guíxols. Quasi quasi veïns 🙂
      Una abraçada i fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s