LES VEUS DEL PAMANO, Jaume Cabré

Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Any publicació: 2004
Pàgines: 704

Les veus del Pamano és una novel·la centrada sobretot en l’època de la postguerra civil, tot i que fa varis salts a les dècades dels 70 i principis del 2000.

A la Tina li arriben per casualitat uns quaderns que estaven amagats en un col·legi a punt d’ensorrar a Torena, prop de Sort. Pertanyen a l’Oriol Fontelles, un suposat feixista que va ser assassinat a aquella ciutat l’any 1944. Els quaderns són una mena de cartes destinades a la seva filla, de nom desconegut ja que no va tenir ocasió de conèixer-la, i que sempre es dirigeix a ella com “estimada filla que no sé com et dius…”. A partir d’una història fictícia Cabré recrea part de la història dels anys 40, concretament la lluita dels maquis, grups rebels que s’amagaven als boscos, contra els feixistes establerts dictatorialment.

Tot és por. Temor, terror,  pànic, espant… horror, alarma, ensurt, sobresalt, recel, aprensió, desconfiança, cangueli, torbació,…  Degut a la violenta instauració del règim franquista en mans sàdiques e ignorants tothom viu amb la por al cos, i de l’Oriol ho sabrem en un grau més íntim gràcies a aquestes cartes  que no van ser mai enviades. També, però, hi ha lloc per l’amor, la passió i la traïció.

És dels millors llibres que he llegit en molt de temps. L’emotivitat de la història es barreja amb la narració fantàstica, inusual i m’atreveixo a dir que innovadora de Jaume Cabré, que recentment ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per part de la fundació Òmnium Cultural.  El resultat d’aquest magnífic relat és la creació de Torena i els seus habitants, tots amb petites histories dramàtiques que es van entortolligant amb la història central, la de l’Oriol. Al principi em va néixer un nus a l’estómac, que va anar pujant a mesura que passava pàgines fins arribar a la gola, alliberant-se finalment en forma de llàgrimes. Realment em va emocionar.

Un crític alemany va dir que Torena era com un Macondo, una comparació que em va agradar moltíssim.  Apart del que tenen en comú, són pobles ficticis que se’ns han fet reals mitjançant el miracle literari que es dona en les grans obres.

TV3 va fer una minisèrie de dos capítols basada en aquest llibre. Jo no la vaig veure, però els lectors no van quedar gaire contents. Tot i així,  internacionalment ha estat nominada a varis premis i en va guanyar dos al Shangai TV Festival.

Nota: 5/5

Anuncis

Un pensament sobre “LES VEUS DEL PAMANO, Jaume Cabré

  1. Amadeu diu:

    Hola, Txell!!! Em fa feliç saber que t’ha agradat el llibre, ja que en el seu dia, ja et vaig dir que a mi també m’havia emocionat. No hi tinc escrit comentari a “anobii” pel fet de que vaig iniciar aquest costum, després d’haver-lo llegit. Comparteixo plenament tot el que manifestes en la teva crítica, alhora que també ho faig en les emocions… i les llàgrimes. I sobretot, penso que per desgràcia, tot això va passar de veritat, doncs malgrat la novel·la en qüestió pot considerar-se inventada pel magnífic Jaume Cabré, malauradament, una vegada més sabem que la realitat supera la ficció. Pel que fa a la minisèrie de TV3, a mi no em va decebre tant com dius, potser pel fet que ja n’era conscient que res no es pot comparar amb una història escrita. Crec que va ser bastant fidel al llibre, mostrant l’ambient i els personatges sense massa alteracions, tot i que com és lògic, amb les limitacions pròpies d’haver-ho d’encabir tot en un temps limitat. Una abraçada!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s