MIRACLE A LLUCMAJOR, Sebastià Alzamora

Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Any publicació: 2010
Pàgines: 240

Als anys 20, en un petit poble de Mallorca, en Pere de Son Gall té un somni: construir un cometa-giroavió, una màquina que pugui volar. Tan inaudit projecte fa que el prenguin per boig, i que fins i tot li manqui el recolzament familiar. Com si no hi hagués prou amb això, la picabaralla familiar amb el pare de la Maria Boscana, de qui està enamorat, dificulta qualsevol apropament.

Miracle a Llucmajor és una obra divertida i amena, molt entretinguda per passar l’estiu. Els personatges que rodegen a en Pere són extravagants, caricaturitzats de tal forma que donen molt de joc. Amb l’arribada de Les Dames del Bon Mot des de Barcelona, una lliga que vol instaurar el bon parlar entre la societat catalana i balear, Alzamora provoca situacions delirants enmig de somnis, històries d’amor i desitjos inconfessos.

Nota: 😀 😀 😀

Advertisements

3 pensaments sobre “MIRACLE A LLUCMAJOR, Sebastià Alzamora

  1. Amadeu diu:

    Bé, doncs, aquest potser sí que me l’hauré d’afegir a la meva llista de possibles lectures per l’estiu, tot i que… és tan llarga!!! Ja veig pel facebook, que a més dels llibres, tens molts altres entreteniments, o sigui que sembla que la calor no t’aplatana tant com a mi. No hi ha com ser jove, je, je. Petons i abraçades!!!

    • Rosella diu:

      A l’estiu és quan més ganes hi ha de fer coses! Amb la calor i els dies tan llargs, sembla que hi ha més per viure. Però aplatanats, amb aquesta calor, ho estem tots! 🙂 Per això em costa moltíssim llegir, quasi no he tocat el Moby Dick. No et passa a tu que costa més de llegir?

  2. Amadeu diu:

    Doncs sí, noia, tens molta raó. Mira, són uns quants els matins que anem a la platja; com saps, ens agrada anar-hi d’hora, cap a les nou, i estar-nos-hi un parell d’hores. Sempre m’emporto el llibre a la bossa, però un cop allà, em banyo, camino per la vora de l’aigua, però cap dia sóc capaç d’asseure’m sota l’ombrela i posar-me a llegir.
    Hores d’ara, les meves úniques estones de lectura són al vespre, abans de fer-se fosc, si bufa una mica d’airet en el petit jardí de casa, però… com que de fresca n’hi ha poca, són escassos els dies que compleixo amb aquest ritual.
    Ja arribarà l’hivern, je, je!!! Una abraçada!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s