177è joc literari de “Tens un racó dalt del món”

El nou repte literari que ens proposa Jesús M. Tibau l’he trobat força complicat. I no per la imatge que ens havia de servir d’inspiració (aquí dalt), si no per la petita condició: No es podia utilitzar la lletra e. Segons comentava algú al bloc d’en Jesús, és la lletra més utilitzada en català. No sé si és veritat, però desprès d’aquesta experiència, hi posaria la mà al foc.

Aquest és el meu text:

Als vuit anys, cada matí d’agost m’anava a trobar amb l’avi. L’àvia posava la vianda dins la bossa, doncs la caminada m’obria la gana. Quan arribava, sovint trobava l’avi Arnau aclofat a la cadira i mig adormit vora l’aigua. Jo no aguantava tanta calor i corria gustós cap a la gorga. Al sortir, una tovallola m’abraçava, tosca i amorosa alhora i m’infonia un grat caliu. I jo abraçava avi i tovallola, tot joiós. Fou un any magnífic.

La buidor fou gran, quan va marxar. Afligit, vaig anar cap a la platja on l’agost vam gaudir tant. Al topar amb la cadira on s’havia acomodat tants matins tot somniant, rabiós, vaig llançar-la a l’aigua. Vaig notar una punxada a l’anima, i una llàgrima va rodolar galta avall.

Advertisements

4 pensaments sobre “177è joc literari de “Tens un racó dalt del món”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s