Editorial : Proa
Col·lecció: A tot vent
368 pàgines. Any publicació: 1991
Jaume Cabré ens introdueix a la Barcelona de finals del segle XVIII per explicar-nos una tràgica història de poder i corrupció.
En Rafael Massó és el personatge principal dels varis que conformen la trama. És un jutge corrupte i ambiciós que es converteix en botxí de l’Andreu Perramón, un jove víctima de les circumstàncies i la mala sort, que és acusat falsament d’assassinat per interessos polítics i econòmics.
Desprès de Les veus del Pamano i Senyoria, confirmo que Jaume Cabré és un autor que m’agrada molt. I no només per les històries que crea, amb un vocabulari precís, culte i lleuger. És a més que és capaç de jugar amb el drama i l’humor, fer plorar i riure alhora, amb total naturalitat. Tan immersa estava en la història, gaudint de cada pàgina, que m’he l’he llegit en un parell de dies.
Les veus del Pamano i Senyoria són dos llibres totalment diferents en la trama, però són magnífics.
Nota: 5/5
LLIBRES & ROSELLES 
No he llegit Senyoria, però vista la teva entrada crec que la posaré en la llista d’espera. Les veus del Pamano l’he llegit dos cops, el primer perquè la història em va enganxar de debò, el segon per poder gaudir amb tranquil.litat tota la seva narrativa. Genial.
Hola Dolors!
Senyoria no és tan conegut però l’estil narratiu és el mateix, que fa que sigui un plaer llegir-lo.
Espero que si al final cau a les teves mans, em facis saber si t’ha agradat! Gaudeix-lo!
Hola, noia!
Jo també el tinc en llista d’espera. Fins i tot l’altre dia, a la biblioteca, el vaig tenir a les mans, però… amb això dels dos Clubs de Lectura, vaig una mica saturat. Potser més endavant. Una abraçada!!!
Hola Amadeu! Pren-t’ho amb calma, a veure si et vindrà un empatx! 😉