CAFÉ BUDAPEST, Alfonso Zapico

Editorial : Astiberri
Col·lecció: Colección Sillón Orejero
168 pàgines / Any: 2007

Desprès de sobreviure a la Segona Guerra Mundial, Yechezkel i la seva mare malviuen a Budapest, passant gana e intentant superar els horrors patits a la guerra.  Yechezkel reprèn el contacte perdut amb el seu oncle Josef, que viu a Jerusalem, i tot i les reticències de la seva mare, es traslladen al futur Israel per començar una nova vida, una vida millor.

Jerusalem se’ns presenta com un poble on conviuen diferents cultures i religions en perfecta harmonia. Però algunes decisions polítiques ho desbaraten tot. Costa explicar quelcom així sense posar-te en cap bàndol. Quan començava a ensumar certa tendència de Zapico de posicionar-se, em vaig adonar que ell parla de persones. Persones dolentes i persones bones, i gent que ha de fugir perquè les persones dolentes, sigui del bàndol que sigui, els hi volen destrossar la vida.

Cafè Budapest no és un còmic d’una cruesa insoportable, fins i tot ens estalvia visualment certs esdeveniments horribles. I en quant a la violència més explícita vaig tenir certa sensació de deja-vu, crec que per Maus i pels còmics de  Joe Sacco, ambdós molt més brutals. Però Cafè Budapest no tracta d’això, si no de com un poble amb gent ben diferent i ben avinguda va esdevenir inhabitable.

Nota: 😀 😀 😀

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s