Al jardí

En un dia assolellat de principis de primavera, va decidir arreglar el jardí. Desprès d’un hivern plujós s’havia convertit en un espai salvatge, ple d’enormes plantes de tot tipus. Amb aquest fons verd sobresortien els lliris, més per la seva lluminosa blancor que per la quantitat. Era la única planta de les que veia que la reconeixia pel nom.

Hi havia cargols per tot arreu, una vertadera plaga. Tot i els esforços d’ella per no trepitjar-ne cap, quan sentia un croc en fer una passa no podia evitar encongir-se de llàstima i angúnia. El mateix efecte l’hi feia veure’ls en un plat, per molt que li intentessin convèncer de que eren exquisits.

Desprès d’una bona arrasada, el pati començava a prendre forma. Mirant al terra, observant la feina feta, va veure una aranya negra, no més gran que una moneda, que es dirigia directament al seu peu. Ella es va imaginar que li venia a recriminar l’hecatombe. Potser fins i tot venia a atacar-la, una mena de David contra Goliat. Va trepitjar-la sense miraments. No li agradaven les aranyes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s