Títol original: The Loneliness of the Long Distance Runner
Traducció: Mariano Antolín Rato
Editorial : Bruguera
Col·lecció Club Joven Bruguera / I·lustracions : Mariano Juárez
50-60 pàgines. Any primera publicació: 1959
Aquest 2013 s’han reeditat el recull de relats d’Allan Sillitoe, publicats per primer cop al 1959. Malauradament només he tingut el plaer de llegir-ne el primer, el que dóna nom al llibre, en una edició del 1981.
L’Smith és un jove delinqüent que actualment està pres en un reformatori. Donat que se li dona bé córrer, el director li permet un parell d’hores lliures cada matí perquè entreni pels boscos del voltant i així guanyi una cursa anual que s’organitza entre correccionals.
Aquesta llibertat, l’exercici, la solitud, obre la ment d’Smith, que comença a pensar i donar voltes sobre la seva vida, la guerra oberta entre el seu bàndol, la classe marginal, i els que volen reformar-lo, els que es creuen el bé i creuen que només li volen bé. Però no és un exercici d’autocompassió i de promeses buides per un canvi a millor, si no tot el contrari. I per això val la pena llegir-lo. Perquè vaig començar amb l’esperança que l’Smith canviés, i vaig acabant admirant-lo i admetent que tenia raó, que els seus principis eren més ferms que no pas els meus.
Queda clar que per mi és un must, i espero poder tenir el plaer de llegir la resta.
Steve Harris, membre dels Iron Maiden, va composar una cançó en homenatge a aquest relat, i que porta el mateix nom:
Nota: 😀 😀 😀 😀
LLIBRES & ROSELLES 
corre et fa reflexionar? doncs mira que en el meu cas per reflexionar prefereixo fer-ho ben quiet en el llit 😛