LA SOLITUD DEL LECTOR

Mentre em barallava amb la màquina de tabac, ell xerrava amb la noia del guardarroba. Quan ja recollia (per fi) el meu paquet,  se m’acostà per dir-me que a aquella noia també li agradava molt llegir. Animada pel concert finalitzat i per les cerveses consumides, em vaig acostar a aquella rossa de cabell curt que tenia un llibre obert davant seu. Esperançada per una futura conversa interessant, li vaig preguntar què llegia, i uns ulls blaus que fregaven la mitjana edat em miraren. Amb un somriure em va ensenyar una portada groga, on el títol deia quelcom sobre el poder de la ment. Em vaig desinflar i vaig balbucejar unes paraules de cortesia que vaig oblidar tan ràpid com les vaig dir. “I tu que llegeixes?” Em va preguntar el de seguretat, que era al seu costat. “Novel·les”. “Novel·les?” va repetir ell, sense que jo pogués captar cap matís ni en la seva veu ni el seu rostre, degut principalment a que ens trobàvem en una discoteca. I no vaig saber dir res més que repetir-me, sentint-me ridícula: “novel·les”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s