MATAR UN RUISEÑOR, Harper Lee

Matar un ruiseñor és una novel·la DELICIOSA. Sempre havia cregut que tractava de quelcom diferent, més dura, però en realitat és tendre, juvenil, còmica, i si, també dramàtica.

L’acció es situa a Maycomb, una ciutat fictícia d’Alabama, on viuen l’Scout (la narradora, que comença amb 6 anys d’edat), el seu germà Jem i el seu pare, l’Atticus Finch.

L’Scout és una noia enèrgica, amb caràcter, que ens va explicant tot el que viu: els jocs teatrals amb el seu germà i amb el seu amic Dill, la seva frustrant vida al col·legi, els misteris que envolta una família veïna que no surt mai de casa i que està entossudida a esbrinar, i la feina del seu pare, un advocat de principis però amb un caràcter totalment oposat a l’Scout. L’Atticus ha de defensar un noi negre que ha estat acusar de violar una noia blanca. Aquí ressalta els prejudicis racials, com és capaç de transformar a la gent, i com fins i tot l’evidència no serveix per fer justícia.

Potser perquè sempre ressalten aquesta faceta de la història jo m’imaginava un estil de llibre i pel·lícula com La jauría humana, protagonitzada per en Marlon Brando. És una peli molt bona, però dura, i no em venia de gust tornar a veure res semblant. Per això, tot i que m’encanta en Gregory Peck, no l’havia vist mai.

Però si, la pel·lícula és tan recomanable com el llibre, tot i que el llibre el vaig trobar molt més distret, i ressalta més els personatges (l’Scout és un amor).

Nota: 5/5