Títol original: Hell House E-book. Any publicació: 1971
“En 1940 una expedición de cinco personas se internó en la infame Casa Belasco para desentrañar los misterios de la que era considerada como la casa más peligrosa del mundo. Sólo uno de ellos consiguió salir con vida. Treinta años después, el millonario Rolf Randolph Deutsch contrata a cuatro extraños, entre ellos el único superviviente de la masacre de 1940, para demostrar la existencia de la vida después de la muerte. Para ello deberán pasar una semana en la Casa Belasco. La Casa Infernal les ha permitido entrar, pero ¿los dejará salir?”
“De todas las novelas sobre casas encantadas, La Casa Infernal es la más aterradora que se ha escrito jamás. Destaca sobre las demás, como las montañas despuntan sobre las colinas.- Stephen King”
Avui dia sembla que ja hem vist o llegit tot el que es podia dir o imaginar sobre cases encantades. Potser La casa infernal no ens sorprendrà com ho devia fer als lectors dels anys 70, però tampoc decep.
Varis són els protagonistes: Quatre persones, amb unes bases empíriques molt diferents (o potser no tant, però amb unes conclusions molt subjectives), entren a La Casa Belasco buscant un resultat que recolzi les seves creences. Lionel Barret és un parapsicòleg disposat a demostrar que els fantasmes no existeixen, que no es més que residus d’energia que algunes persones tenen la capacitat de manipular per afavorir les seves conviccions. L’acompanya la seva tímida esposa i ajudant Edith. Florence Tanner i Ben Fischer són dos mèdiums capaços de percebre els esperits que ronden per la casa.
Matheson ens col·loca en un escenari incòmode: una casa enmig d’un pantà pudent, on mai toca el sol; una mansió colossal amb totes les finestres tapiades, on l’obscuritat física (i mental) ens mantindrà en tensió al llarg de la novel·la. A cada racó hi ha la petjada de les pitjors depravacions que es van viure sota la supervisió i manipulació d’Emeric Belasco, la presència del qual encara es percep. Precisament les imatges i escenes més potents de la novel·la les causa l’historial de la casa, que no em va provocar terror però tampoc em van deixar indiferent. Matheson és cru i violent, i fila aquesta terrorífica història quasi perfectament. I dic quasi perquè, personalment, he trobat el final poc esclaridor, però m’ha deixat prou satisfeta.
Hi ha una versió cinematogràfica del 1973, i s’està preparant una altra aquest 2014:
Nota: 4/5
LLIBRES & ROSELLES 
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!