LA COCINERA DE HIMMLER, Franz-Olivier Giesbert

Rose, als seus 105 anys, decideix escriure un llibre relatant la seva vida. Ha sobreviscut al genocidi armeni, al nazisme, al maoisme,… gràcies al seu caràcter, i a la venjança. En el relat es barreja el present, on a la seva edat encara porta el seu restaurant a Marsella, i els dolorosos records d’un passat que sempre van amb ella.

Sense esperar-ho, m’ha agradat molt. L’editorial, que la descriu com una “hilarante epopeya”, fa que una s’imagini una història similar a l’avi centenari de la finestra o a Forrest Gump, i resulta que no. Si que és veritat que la protagonista fa el seu particular repàs per la història del segle XX, i que viurà prop d’alguns dels mandataris més destacats del segle, però no ho fa a base d’extravagàncies plenes de fantasia.

Rose és un personatge que m’ha agradat molt, pel seu caràcter i resolució, tot i que alguns desitjos i moments sexuals m’han semblat una mica rebuscats o fins i tot incòmodes.

Vaig simpatitzar tant amb ella que fins i tot em va contagiar l’angoixa que sentia cap als seus fills. Suposo que era inevitable, ja que com a mare recent que sóc, tinc certs sentiments a flor de pell.

La història, tot i el tema, i tot i alguns altibaixos, sobretot cap al final, l’he trobat força lleugera, molt ràpida de llegir.

Nota: 😀 😀 😀