Títol original: Think of a number
Traducció: Javier Guerrero
Editorial : Roca Editorial
Col·lecció: Criminal
432 pàgines. Any publicació: 2010
Dave Gurney és un ex-policia de Nova York de 47 anys que viu retirat amb la seva dona en un poblet de Delaware, enmig del no res. Gurney rep un mail d’un antic company de la universitat, que li demana ajuda per una amenaçadora carta que diu saber-ho tot d’ell. El més curiós es que el misteriós remitent sembla llegir-li la ment a la seva víctima.
Comença molt bé, plantejant uns enigmes fascinants i amb encant. Em vaig menjar tant el cap que fins i tot li vaig consultar a dues persones del meu entorn quina podria ser la clau del misteri, sense arribar a esbrinar-ho. La resolució va ser decebedora, com la resta del llibre.
L’autor ens presenta en Dave Gurney com un home molt cerebral, mesurat, tranquil, que amb prou feines s’altera o dóna mostres de fer-ho. És una persona que et fa pensar que hi ha una fina línia entre l’autocontrol i tenir la sang d’orxata. També és molt anti-social i misantrop, has de ser molt especial per guanyar-te el seu respecte. Clar que l’autor també abusa de caricaturitzar alguns protagonistes que rodegen Gurney fins fregar el patetisme, per tal de mostrar com l’home impertorbable està per sobre de tothom.
També, com no, és un home una mica traumatitzat. Si hi ha un món on escriuen novel·les d’inspectors feliços, no és aquest. El seu fill de quatre anys va morir atropellat fa molts anys, i entre ell i la Madeleine, la seva dona, hi ha una relació tensa, basada sobretot en que en Gurney mentalment no ha deixat mai de relacionar-se indirectament amb la seva ex-feina de policia.
La novel·la enganxa, la investigació és curiosa i sap provocar tensió. Apart dels enigmes, no és tant misteriosa com sembla: és fàcil saber per on aniran les coses en segons quines situacions, i fins i tot pots ensumar-te l’assassí a mitja novel·la, que cap el final es va fent més i més evident.
No sé si es cosa del meu gust per les novel·les i series policíaques o què, però hi ha punts de la investigació en que he trobat que es salten coses evidents, per fer o preguntar, i també hi ha algun enigma que la solució és més evident del que ens vol mostrar l’autor.
Aquesta novel·la m’ha fet adonar que últimament estic llegint massa novel·la negra i totes em semblen iguals. I tot i que les gaudeixo, al arribar al final sempre em sento una mica decebuda, perquè, resumint, és una altra novel·la policíaca més. Així que intentaré desenganxar-me d’elles durant una temporada (si es que puc).
Nota: 2/5
LLIBRES & ROSELLES 
Si, millor deixa les novel·les negres de moment, totes son força iguals, t’han d’agradar molt perquè no et cansin.
Confesso que hi estic enganxada. Ara m’estic llegint “Otra vuelta de tuerca” d’en Henry James (veig que vas llegir un llibre seu que no et va agrada GENS) i trobo a faltar que matin algú jajajaja o si més no més acció! M’ha picat la curiositat Camilleri-Montalbano, segurament abandoni H. James per aquest.
Jo només he llegit la segona novel.la, No abras los ojos, i me va agradar, encara que la vaig trobar un poc massa llarga (amb 100 pàgines més, el resultat hauria estat el mateix i no m’hauria cansat tant). Igual que et va passar a tu amb aquest primer llibre, la resolució del cas de No abras los ojos me va deixar una mica decebut.
Llegint a la teva ressenya l’enigma de les petjades a la neu que desapareixen, m’ha vengut al cap Sangre en el espejo de la reina, del considerat mestre dels enigmes de l’habitació tancada, en John Dickson Carr (o Carter Dickson, que també firmava així). Jo he llegit unes quantes novel.les seves i, realment, m’han agradat molt, és ben difícil imaginar-se com s’ha produït el crim. Al final, l’autor et dóna una explicació totalment convincent. L’únic emperò és que es tracta de novel.les antigues, amb un llenguatge potser passat de moda, però així i tot són molt interessants. Fa temps que cerc la que diuen que és la seva obra mestra, El hombre hueco, però per tot on vaig me diuen que està exhaurida.
Bones Jaume!
No coneixia John Dickson Carr, i pel que he llegit sembla força interessant. Volia posar-me aquest de Sangre en el espejo de la reina a la pila de pendents, per comparar-lo amb l’enigma de Verdon, però veig que és el segon llibre de la saga Merrivale. Creus que el puc llegir sense problema, o més val que comenci pel primer?
Per curiositat he estat buscant El hombre hueco i coi, és veritat que no el trobes enlloc!
La veritat és que jo vaig llegir Sangre en el espejo de la reina sense saber que formava part de cap sèrie i, tot i que fa temps que la vaig llegir, no record que requerís haver-ne llegit cap altre. Supòs que la sèrie ve del fet que el protagonista és el mateix, Sir Henry Merrivale, però els llibres no se segueixen.
Perfecte Jaume! Moltes gràcies!