Títol original: Forma dell’acqua
Traducció: Maria Antonia Menini Pagès
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
224 pàgines. Any publicació: 1994
Ho confesso: sóc una addicta a les novel·les policíaques. Després d’obligar-me a reposar d’aquest tipus de gènere durant un temps, apareix Montalbano i se’m fa llaminer.
La forma del agua és la primera novel·la de Andrea Camilleri sobre l’inspector Salvo Montalbano. Camilleri crea el poble sicilià de Vigàta i també uns personatges que acompanyaran al protagonista en posteriors novel·les.
Un polític es trobat mort dins el seu cotxe, amb evidents signes d’haver mantingut relacions sexuals, i en un lloc assidu per prostitutes i camells. Es certifica una mort natural, però a Montalbano hi ha quelcom que li grinyola. Perquè un home arriscaria tota una vida de treball i d’ambició política per fotre un clau en un lloc tan decaient i públic on podria enganxar-lo qualsevol?
No sé que dir que no hagi dit ja la Maite Uró. A mi m’ha convençut, m’ha agradat Montalbano i el paisatge en que es mou, els personatges que el rodegen, les històries (o anècdotes) paral·leles a la trama principal. També m’ha agradat la vis còmica de Camilleri i la seva lleugeresa narrativa, palesa fins i tot quan transcriu literalment les trucades telefòniques de rigor en un cas com aquest.
Montalbano és un home curiós. Curiós per com protegeix de la justícia als innocents (i també és curiós que s’hagi de protegir a algú de la justícia) i de com manipula a la gent del seu voltant per les seves finalitats. Però aquestes transgressions continues (en cert moment l’acusen de creure’s Déu) es el que el fa més humà, que no real. Me l’he imaginat una barreja entre Toni Butxana i Kurt Wallander (la visió s’anirà polint i definint amb les pròximes lectures).
Sobre Montalbano hi ha publicat més d’una vintena de novel·les, i també hi ha una sèrie on els capítols estan basats en les novel·les de Camilleri, així que hi ha inspector per estona. Sobre la sèrie, vaig enganxar algun capítol fa temps sense que em digués res de l’altre món. Ara que tinc una visió més informada li tornaré a donar una altre oportunitat (em sembla que encara els segueixen fent a La 2).
La seva lectura ha estat tant encertada que me l’he cruspit en unes poques hores, enganxa i t’ho passes bé. No vol dir que sigui perfecte i espectacular, però és molt encertat per passar bones estones, una mica com l’Anne Perry i la seva sèrie Charlotte & Thomas Pitt.
Nota: 3/5
LLIBRES & ROSELLES 
Sóc també una fanàtica de la novel·la negra i mai he llegit Camilleri, quin contrasentit, no? No sé per què mai m’ha cridat l’atenció, i axiò que tothom en parla tan bé. No sabia ni quin era el primer dels llibres de la sèrie, ara que ja ho sé és molt possible que aquest estiu me’l llegeixi, m’has fet venir ganes 😉
Jo tampoc fins ara no li havia fet gaire cas, però m’ha acabat d’animar alguns comentaris que havia llegit. És ideal per ara, per llegir a la platja, en alguna terrasseta… no requereix una excessiva concentració, i a més t’ho passes bé. Si t’animes espero que el gaudeixis!
Salutacions!