BANYISTES DE SOUTH BEACH, John Sloan 1907-08

No sé si arribo a temps per participar en els relats conjunts, però com que ja tenia el relat mig acabat, el publico igualment.

John-Sloan-South-Beach-Bathers

– Què mires amb tanta afició?

En Jordi li acaricià el braç, i feu lliscar la mà fins ajuntar-la amb la de la Marta.

– Aquest quadre són dels que m’agraden.

– Ah si? I perquè?

– La veus a ella? – assenyalà la jove banyista que els mirava enutjada – hi ha molts pintors que ho fan, això. Posen un personatge que et mira directament, i et fa participar en l’escena que retraten.

En Jordi es mirà la banyista, i feu que si amb el cap. “Tens raó”, li concedí. “I perquè creus que està enfadada? Sembla que la resta s’ho passen força bé”. “No ho sé. Perquè no fas com jo i uses la imaginació?”.

“Doncs jo crec – començà en Jordi- que la jove banyista s’ofegava de calor, encabida en aquell banyador ple de puntes i que debia picar per tot arreu. Segur que li havien promès que només hauria d’estar-s’hi en un cantó, asseguda, i la mare, per aconseguir-ho, li va regalar una lluenta galleda vermella, perquè així se la retratés, omplint-la de sorra infinitament.

Però la Rebeca – té cara de dir-se Rebeca, oi? -, rebregava la roba nova i estirava de tot arreu per tal d’aconseguir que la tela no li toqués la pell, però com ja saps, les lleis de la física no permeten que això sigui possible.

La resta dels models, ja els veus, s’ho passaven d’allò més bé amb la vianda i la xerrameca. Segur que eren amics del pintor. Però mira la mare de la criatura: segur que mirava l’escena amb ànsia. La seva desesperació, al veure que la Rebeca no estava quieta, anava en augment, i quan creia que el pintor estava concentrat en el llenç, aprofitava per agafar-la i posar-li la roba al seu lloc, malbaratant l’esforç de la Rebeca. Això acabaria amb la paciència de qualsevol! Segur que el pintor va estar a punt de fer-les fora, però potser eren família, coneguts, i no sabia com fer-s’ho. I es va adaptar a la situació canviant l’escena: No va ser compassiu amb la Rebeca i la pintà emmurriada. No s’esforçà en fer passar la mare per una banyista més, per això no la va dibuixar amb robes lleugeres. Volia deixar patent la seva intrusió, i li agradà aquella escena real dins l’escena fictícia. No sé si m’explico.”

– Perfectament – digué la Marta, somrient. – I jo m’explico si et dic que era una pregunta retòrica? – I besà la galta d’en Jordi.

Anuncis

2 pensaments sobre “BANYISTES DE SOUTH BEACH, John Sloan 1907-08

  1. XeXu diu:

    Dones, sempre igual! Si no voleu saber la resposta no pregunteu! Pobre Jordi, ell ja s’ha muntat la pel·lícula, almenys que li premiï la imaginació, no?

    • Rosella diu:

      Hahahaha! Tens raó, en Jordi s’ho ha currat! Així que al arribar a casa, la Marta, per premiar-lo, va preguntar-li retòricament si volia posar en pràctica això 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s