Títol original: 14
Traducció: Javier Albiñana
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Panorama de narrativas
104 pàgines. Any publicació: 2012
A 14 trobarem un relat sobre la primera guerra mundial, en el que uns joves de l’oest de França són reclutats i marxen de forma festiva cap a les trinxeres, amb l’idea de que tot plegat durarà dos setmanes.
És una novel·la rodona. De curta extensió, (tot just 100 pàgines), Echenoz es centra en el que li passa a Anthime i els qui l’envolten, i les experiències i pensaments (pocs) que narra són els que estan únicament relacionats amb la guerra que viuen en les seves carns, amb les seves conseqüències i danys col·laterals. Els personatges s’intueixen més que veure’ls, perquè Echenoz omet tot sentimentalisme, tot i que va implícit. Però no és freda, perquè és impossible quedar-se indiferent. Una novel·la on la protagonista és la guerra és sobretot crua, i els personatges aquí són mers exemples de tot el que va viure qualsevol que va participar-hi, directa o indirectament, des de l’inici fins al final. Per això hi ha un constant flux d’informació, amb situacions i moments que et queden gravats, com la delirant escena de plantar una orquestra enmig del camp de batalla.
La novel·la històrica no és un gènere que m’agradi especialment, però em rendeixo davant d’aquesta obra de Jean Echenoz, una narració lleugera en contrast amb tot el pes que porta, i amb una fina ironia que encara la fa passar millor. Molt i molt recomanable.
N’han parlat molt bé i em van convèncer per llegir-lo en Benet, l’Imma, i la Tieta Mame.
Nota: 4/5
LLIBRES & ROSELLES 
Jo no sé com el vaig llegir aquest que em va avorrir sobiranament. Posteriorment n’he llegit moltes ressenyes que en destaquen els punts forts com la teva i m’adono que no li vaig fer justícia. No en vaig saber treure suc, i em sembla que és perquè quan el vaig llegir estava molt i molt despistat. L’estat en que llegim els llibres és molt important també.
Estic amb tu, l’estat d’ànim és molt important. I també pot ser que simplement no t’hagi agradat, eh? hehehe Al Goodreads hi ha molta gent que li dona 1 i 2 estrelles, tot i que és veritat que la majoria li dona una bona puntuació. Jo li vaig donar l’oportunitat perquè era curteta i perquè me l’havien recomanat molt, però confesso que no tenia gaires ganes de llegir-la, perquè el tema de per si no m’atreia. I potser per això em va anar molt bé.