El dia més feliç de la seva vida

Com que els Relats Conjunts estan de vacances, la Carme fa la substitució estiuenca. Aquí la meva aportació, amb una foto de Barbollaire:

14398989220_86c0125005_z

Es va acostar mentre escuràvem les enèsimes copes de vi. Recollint-se el baix del vestit de lli blanc, s’assegué i deixà la seva copa amb les nostres, sobre un d’aquells coixins de disseny intencionadament ètnic escollits per l’ocasió, i que estaven repartits per tot el jardí.

Estava radiant, preciosa. No podia ser d’altre manera. Una flor nívia ressaltava en la seva melena fosca,  i m’enlluernaven els seus ulls humits i la felicitat que desprenia el seu somriure.

Parlava, gesticulava, movia els llavis, però amb prou feines la sentia. I no era per la musica, que si que estava forta, però no era per això. Vaig descordar-me un altre botó de la camisa, feia xafogor, necessitava una mica d’aire. Tot havia sortit perfecte, ens deia, als convidats els hi havia agradat la festa, s’ho estaven passant bé. Embadalits, somrients, assentírem amb el cap.

La núvia,  la meva filla, l’amor de la meva vida que ara també era l’amor d’un altre, va aixecar-se d’aquells coixins de disseny ètnic, molt encertats per un casament eivissenc com aquell, prometent amb un gest que ara tornava.

La seva mare va posar una mà càlida sobre la meva mentre ella s’allunyava de nosaltres. No la vaig mirar, avergonyit de les llàgrimes que em corrien galtes avall, i em vaig aixecar a buscar una altra copa.

Anuncis

12 comments

  1. carmerosanas · Juliol 25, 2014

    Roselles, que a mi també em fas lliscar les llàgrimes, galtes avall. És unrelat bonic, tendre i sorprenent… No m’esperava que fos el pare de la núvia. Dolçament sorprenent, vaja!!

    Gràcies per participar… Ja sabia jo que la foto d’en Barbollaire donaria molt de joc.

  2. Roselles · Juliol 25, 2014

    Gràcies Carme, m’alegro que t’hagi agradat! Confesso que m’he inspirat en la meva filla i que també m’he emocionat una mica hahaha

    Salutacions!

    • carmerosanas · Juliol 28, 2014

      El meu mail, perquè em puguis enviar el teu en privat és crosanas@gmail.com, pel tema de Roda el món i torna al blog… t’enviaré la invitació de seguida. I et dedicaré un post… 😉 allà!

      • Roselles · Juliol 28, 2014

        Enviat! 😉

  3. Sílvia · Juliol 25, 2014

    Una escena fantàstica, les tres copes buides s’omplen de sentiments!

    • Roselles · Juliol 25, 2014

      Molt ben definit Sílvia, m’encanta!

      Salut!

  4. XeXu · Juliol 25, 2014

    Molt ben descrit aquest moment. No ho deien allò, no perd una filla, sinó que guanya un fill? No sé jo si és veritat això…

    • Roselles · Juliol 25, 2014

      Això ho devien dir abans de legalitzar el divorci hehe

  5. Rafel · Juliol 28, 2014

    Afluixar-se el nus de la corbata i envolar-se la filla mitjançant un casament eivissenc…

    • Roselles · Juliol 28, 2014

      Vaja, no m’havia adonat de la incongruència corbata-boda eivissenca! Bé, es podria donar per fet que en un casament eivissenc hi ha qui tira pel clàssic i no vol participar en depèn de què, però m’estimo més corregir-ho. Gràcies per l’apunt!

  6. glòria · Juliol 28, 2014

    Un bon relat molt ben trobat i molt ben explicat.
    M’agrada! 🙂

    • Roselles · Juliol 29, 2014

      Moltes gràcies Glòria!

      Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s