LLIBRES OBLIDATS: KAY SCARPETTA – PATRICIA CORNWELL

Amb la vinguda d’un nou membre a la família, vam mudar-nos fa pocs mesos a un pis més gran, el que m’ha permès recuperar l’estanteria plena de llibres que no ens cabia en l’últim habitatge.

M’he dedicat a treure la pols, classificar i endreçar cada llibre, i també a rememorar la seva lectura. I m’ha sorprès trobar que de molts no recordava absolutament res. D’alguns vagament podia recordar la sensació de si m’havien agradat o no, però d’altres ni la trama, ni el final, i fins i tot els protagonistes. El cas més desconcertant és aquest:

wpid-wp-1409905091326.jpeg

Vuit llibres de la senyora Patricia Cornwell, i sóc incapaç de recordar ni una sola trama. I no m’ha ajudat absolutament res llegir la sinopsi, com si realment no els hagués llegit.

I si que els vaig llegir. Per això en tinc tants, perquè els llegia i a més m’agradaven, això si ho recordo, i que em va perjudicar a l’hora de seguir la trama el no seguir l’ordre de publicació. També recordo la doctora Kay Scarpetta, la metge forense protagonista d’aquestes novel·les: una dona intel·ligent però més aviat seca, rígida, exempta d’humor, no gaire sociable. En Pete Marino és un expert policia d’homicidis i l’altre part del tàndem. Un home gros, barroer, alcohòlic i fumador, tot el contrari a la seva sòcia. El plantejament dels dos protagonistes s’assembla a la sèrie televisiva Bones, però les coses no van per aquí. L’Scarpetta manté una relació amb un agent de l’FBI, i en Marino res té a veure amb el guaperes Seeley Booth.

Algú recorda l'Utopics?

Quina ganga! Algú recorda l’Utòpics?

I fins aquí puc recordar.

Fa més de 10 anys que els vaig llegir i és normal perdre’n els detalls, però m’ha sorprès no recordar cap dels llibres. Potser que m’ho faci mirar! Però m’he plantejat que això és una bona oportunitat de rellegir-los. Quantes vegades, al pensar en algun llibre, ens agradaria oblidar-lo per tornar a llegir-lo i gaudir-lo com si fos el primer cop? No sé si aquest és el nivell de les novel·les de Patricia Cornwell, però bé podria descobrir-ho.

cornwellbw

Patricia Cornwell

Un apunt:

Hi ha projecte cinematogràfic sobre les novel·les de la doctora Scarpetta, i sonen campanes de que serà Angelina Jolie l’encarregada de posar-se en la seva pell. No puc dir que trobi l’elecció més adequada, però s’haurà de veure.

Advertisements

7 pensaments sobre “LLIBRES OBLIDATS: KAY SCARPETTA – PATRICIA CORNWELL

  1. XeXu diu:

    És el que tenen les novel·les negres i llibres d’aquest estil, ens distreuen i enganxen perquè les trames són misterioses i volem saber com acaben, però com que només són per passar l’estona, històries en les que no ens podem sentir massa identificats, l’argument no se’ns queda. Però mira, és una sort, perquè com dius, el pots tornar a llegir i t’agradarà igual.

    Ah, només els lectors més integristes coneixen els plaers que tu has experimentat tornant els teus llibres a lloc novament, després d’haver-los tingut guardats. Afortunada!

    • Roselles diu:

      Gràcies Xexu! Si que ha estat una satisfacció recuperar els meus llibres, i a més fer-me el meu raconet d’un metre quadrat d’estanteria i butaca. A vegades no ens cal molt per ser feliços!

      Gràcies per la visita!

  2. Botika diu:

    No n’he llegit cap de la Patricia Cornwell, i sembla un pecat molt gros tenint en compte que la novel·la negra m’agrada molt. O potser n’he llegit i no ho recordo, com et passa a tu.
    Per cert, jo també tinc la mateixa edició de Terra baixa, que vaig llegir com a lectura obligatòria a l’institut.

    • Roselles diu:

      Segur que algun dia caurà l’Scarpetta, Botika. Però sobretot, segueix l’ordre de publicació!

      Jo no tenia Terra Baixa de lectura obligatòria, però la meva parelleta d’aquella època si, i un dia li vaig agafar per passar l’estona i no el vaig poder deixar anar, em va encantar. Aquest és un exemplar que vaig comprar en un mercat de segona mà fa molts anys, em feia gràcia tenir-lo.

      Salutacions!

  3. Jaume diu:

    El que comentes em passa a mi també molt sovint, i no només amb novel.les que fa temps que he llegit; com que totd’una que n’acab una, en començ una altra, totes policíaques, al cap d’uns quants dies ja he oblidat la trama de l’anterior i, més concretament, la resolució dels casos. He arribat a plantejar-me, en fer una ressenya, com que no puc posar per raons òbvies com acaba la novel.la, fer-me una ressenya personal on apunti la resolució, més que res per recordar-ho en el futur.

    A més, en el cas de vuit novel.les de na Cornwell, encara és més senzill oblidar de què van: les trames, encara que diferents, tenen molt a veure i, per tant, és fàcil confondre arguments.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s