PREMI NOBEL DE LITERATURA 2014: PATRICK MODIANO

patrick-modiano

09/10/2014: No sempre pots “presumir” d’haver llegit un premi Nobel. Aquest any li ha tocat a Patrick Modiano, autor francés molt reconegut, però admeto que no pensava que tant. Potser és així perquè l’únic llibre que vaig llegir d’ell no em va fer el pes. Aquí recupero el post del 07/09/2009 dedicat a En el cafè de la joventut perduda. 

És cert que aquest post no anima a llegir-lo, però bé, primer que tot són gustos, i segon, que l’opinió dels jutges del Nobel no sempre ha estat compartida pel públic. 

I per quan el Nobel a Philip Roth? Esperen premiar-lo a títol pòstum? 

Títol original: Dans le café de la jeunesse perdue
Traducció: Joan Casas
Editorial : Proa
144 pàgines. Any publicació: 2007

En En el cafè de la juventut perduda tres persones relaten el que van arribar a saber de la Louki, una noia misteriosa que sovint apareixia pel cafè Condé, a París, al voltant dels anys 60.

Patrick Modiano ens situa pels carrers de Paris, que percebem misteriosos, bromosos, bohemis,… a través de quatre personatges amb un punt en comú, la misteriosa Louki. Per mi la historia de la Louki no té ni cap ni peus, és quasi un pretext perquè els personatges (inclosa la Louki) ens donin diferents visions de la seva vida a Paris. I tot i així, acaba essent una novel·la ensopida, amb algun moment interessant, visions plaents dels carrers de París, però grisa, fins i tot inconnexa, on els personatges gairebé no  aporten res sobre el tema central i on la mateixa Louki ens deixa més freds que un glaçó.

Nota: 2/5

Anuncis

5 pensaments sobre “PREMI NOBEL DE LITERATURA 2014: PATRICK MODIANO

  1. XeXu diu:

    Tan reconegut, que jo no el conec de res… Però sempre em passa amb els nobel, què hi farem. És més, quan he llegit algú que ha estat premi nobel sempre he pensat què redimonis estava llegint. No m’esforçaré gens a buscar aquest autor. Per cert, no es donen nobels a títol pòstum, així que…

    • Roselles diu:

      Bones Xexu!
      Confesso que el vaig llegir pel meu club de lectura, però abans no recordo haver-ne sentit a parlar. Després si, clar, sentia que havia publicat tal o qual novel·la, però no captava gens ni mica el meu interés.
      Al meu club de lectura vam fer un any de llegir cada mes premis Nobels, i coi, va ser dur, eh? Ja t’entec quan dius que no sabies què redimonis llegies. Fins i tot els que vaig poder acabar el llibre no em van agradar gens. Va haver-hi un parell d’excepcions, que eren autors més populars, d’aquests que no els hi agrada gaire al jurat. Varen ser Saramago i (em fa ràbia admetre-ho perquè com a persona em cau fatal) Vargas Llosa.
      No havia caigut que no es donen a títol pòstum. Bé, potser donat la popularitat (o el tipus de popularitat) de molts dels escriptors Nobels, el més lógic és que no li donin al meu preferit.
      Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s