EL ALQUIMISTA IMPACIENTE (Bevilacqua & Chamorro 02), Lorenzo Silva

EL ALQUIMISTA IMPACIENTE

Editorial : Ediciones Destino (Grupo Planeta)
Col·lecció: Áncora y Delfín
288 pàgines. Any publicació: 2000

Un cadàver apareix en un motel de carretera, nu, en una postura sexual poc digne però sense signes de violència. De nou Bevilacqua i Chamorro acudeixen a investigar, sobretot per aclarir si es tracta d’un crim o quelcom accidental. Pel mig es trobaran amb prostitutes de luxe, mafiosos disfressats de promotors immobiliaris i una central nuclear.

Segona novel·la d’aquesta parella de la Guàrdia Civil tan allunyada de l’estereotip del seu cos. Bevilacqua s’està convertint en un personatge carismàtic, i ell és el que salva la novel·la (i algun secundari). No dic que no sigui entretinguda o que no enganxi, al contrari, però realment és molt i molt semblant a la primera novel·la, El lejano país de los estanques. La trama, la manera de fer,… fins i tot el rotllo sexual que rodeja la víctima. I això vol dir que també s’assemblen en les “errades”. I ho dic entre cometes, perquè les “errades” que dic són d’opinió personal. Tornen a donar masses voltes amunt i avall i la possibilitat d’esbrinar el culpable és nul·la.

Tot i haver guanyat el Premi Nadal l’any de la seva publicació, vist amb perspectiva i després d’haver llegit 5 llibres d’aquesta saga, puc dir que és la que menys m’ha agradat. Però com totes les novel·les d’aquesta parella és distreta i enganxa.

Un apunt: 

Hi ha versió cinematogràfica homònima. No em faria res veure-la.

Nota: 3/5

Anuncis

3 pensaments sobre “EL ALQUIMISTA IMPACIENTE (Bevilacqua & Chamorro 02), Lorenzo Silva

  1. XeXu diu:

    És un nom que se’t queda, i encurioseix, però només n’he sentit parlar i no ha caigut mai a les meves mans. De llibres de lladres i serenos que només distreguin ja n’hi ha molts, així que em sembla que el deixaré passar, que de sagues d’aquestes també en tinc algunes en marxa, no em posaré més feina de moment!

    • Roselles diu:

      Bones Xexu! El que tenen les sagues de lladres i serenos es que costa molt destacar, i que la majoria de protagonistes són tot ells un trauma errant. Començo moltes sagues però la majoria amb el primer o segon llibre ja en tinc prou, i vaig a per altres lectures. El que té Bevilacqua es que és irònic i sovint divertit, i millora a cada llibre que passa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s