JEROGLÍFIC GANXÓ

Aquí la meva proposta pel Relats Conjunts d’abril:

Egypt_Hieroglyphe2

Vostè és la nostra última esperança – digué afligit l’arqueòleg, mentre els seus dos companys, rera seu, assentien davant les seves paraules – Hem acudit a varis egiptòlegs, i ningú ha sabut desxifrar-ho. I tots ens deien el mateix: – afegí, per si l’adulació servia d’incentiu – que l’únic expert en la dinastia ptolemaica que encara viu era el gran Joaquim Ramonet, i que si ell no era capaç de desxifrar-ho, ningú ho podria fer.

El doctor Quim Ramonet, jubilat des de feia uns quants anys, es mirà la fotografia que havien pres del jeroglífic del temple de Kom Ombo. Trigà deu minuts eterns en dir res, els seus ulls ballaven per tota la imatge. Però quan va parlar, el que va dir els colpejà a tots tres. Aixecà la vista i els mirà un per un.

– Està claríssim, no tinc cap dubte.

L’esperança aparegué en els rostres dels tres arqueòlegs. En Quim Ramonet mantingué el silenci, és tragué les ulleres per netejar-les amb un mocador arrugat que corria per la taula, fent-se pregar, mentre li naixia un somriure. Al final, l’arqueòleg que havia parlat abans, el convidà a continuar.

– Si? I doncs? 

– Doncs… és una recepta ganxona.

Tres mandíbules inferiors fregaren el terra. Algú murmurà un “Què?“.

– Mirin, que els hi explicaré.

jeroglífic 1

“Veuen el mussol allà bell mig? Això marca l’origen del que s’explica en aquestes inscripcions. És reconegut arreu del món que el poble dels mussols és Sant Feliu de Guíxols, i no només perquè ho digués en el seu moment Santiago Rusiñol. Ell només ho feu més popular. Però ja es sabia de molt abans que a Sant Feliu, tots són una colla de mussols.”

Com que els exploradors el miraven de fit en fit i en silenci, Quim Ramonet continuà.

“Doncs a veure… Tant la ploma com aquesta creu que estan a l’esquerra i a la dreta del mussol indiquen dins del terme de Sant Feliu, i la direcció a la qual senyalen fa referència al vent de Garbí. Veuen que ambdós senyalen a l’oest? Doncs si, això… Que quan bufa el Garbí, que tant pot ser a l’estiu com a l’inici de la primavera, i quan ho faci de nit -per això l’estrella- és hora d’agafar un cuc i posar-se a pescar. I més val agafar un cabàs que es suposa que pescarem molt. Ho veuen clar, no? Em segueixen?”

No esperà resposta i continuà.

jeroglífic 2

“Veuen, els peixos d’abaix? Parlen del peixopalo, el bacallà de Sant Feliu. Peixos en forma de pal, ja ho veuen. Ens ho referma aquests dos senyors aquí asseguts, que volen dir moltes coses. Primer, que has de tenir paciència per cuinar el peixopalo, perquè primer de tot ha d’estar uns deu dies en remull, i per això més val que esperis assegut. Aquestes onades sobre un d’ells vols dir que s’ha de canviar l’aigua al peixopalo cada dos dies, per això també hi ha dos homes. La forma del costat diu que s’ha de fer… a veure, són cinc nusos, no? O quatre? Bé, que s’ha de canviar l’aigua entre quatre i cinc vegades. I que pots acompanyar el plat resultant amb uns cargols.” 

Es seguí mirant fixament el jeroglífic, mentre es rascava una barba quasi inexistent.

Collons, quina gana m’ha entrat. – digué de sobte. Feu mitja volta i entrà en una habitació, on el sentiren remenar. – Tati! On són les claus del cotxe? Me’n vaig a dinar al casino!

Quimet! – es sentí cridar d’algun lloc – Que són les cinc de la tarda, fa tres hores que has dinat!

Aparegué la seva dona, la Tati, fregant-se les mans en el davantal, i observà les tristes cares dels investigadors.

Què? Ja ho veuen, ja els vaig avisar que en Quimet fa temps que ha perdut el cap, pobret meu. – Els deixà palplantats- Quimet! Quimet! Ni se t’acudeixi sortir de casa!

Advertisements

13 pensaments sobre “JEROGLÍFIC GANXÓ

  1. XeXu diu:

    Quin relat més gamberro! En Quimet no tocava ni quarts ni hores, però jo crec que els acaba de prendre el pèl als tres investigadors. Li acabaran pagant el (segon) dinar segur!

  2. Ada diu:

    Heheh, molt bo … i prou creíble fins el que ens hem adonat que no sabia el què es dèia! Quina llàstima que fos l’únic expert que els quedava per descifrar-ho! aiiiiii!!!

  3. glòria diu:

    Ara que en Quimet ens havia il·luminat amb la seva explicació, resulta que “l’il·luminat” era ell, com un llum de ganxo.
    Boníssim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s