BON SANT JORDI!

Bon Sant Jordi!

Es possible que, un any més, la logística familiar i laboral no quedin d’acord i m’impedeixin gaudir del Sant Jordi a la rambla del meu poble. Però aquest any m’he espavilat i si més no, he gaudit de la revetlla.DSC_0234

A la biblioteca van organitzar ahir una trobada d’escriptors ganxons, amb copa de cava i coca, a la que no vaig poder assistir ja que de nou la logística em va fallar. Però per sort, vaig poder acudir al “Tast de vins, Tast de textos” que van organitzar tot seguit. Ben mirat, em vaig estalviar les conseqüències de barrejar cava i vi.

DSC_0225

La gent de la biblioteca va preparar quatre taules repartides per diferents zones de l’edifici, una taula per cada vi que ens va portar l’enòloga Laura Masramon. Els vins eren de l’Empordà, però específicament baixempordanesos. Tot un detall, ja que la majoria de vins de D.O. Empordà solen ser altempordanesos, i vam poder tastar el vi que es fa tant a prop de casa nostra. Un cop descrit el vi que preníem, i que la Laura ens ho va fer passar i empassar tant bé, mentre delectàvem les nostres copes de vi l’escriptor ganxó Toni Sala també ens delectava amb un textos triats per ell mateix.

Els vins eren:

– La Vella Lola, vi blanc molt suau, d’una vinya de Calonge (Culonge pels d’aquí),

– Finca Bell-Lloch, un vi blanc amb un gust particular, i de la única vinya que hi ha a Palamós.

– L’Amic Negre, un vi negre de la bodega de Clos d’Agon, també a Calonge, de la varietat garnatxa (no n’acostumo a beure, de garnatxa, però aquests sempre entren bé).

– Pur, un vi negre, de la varietat syrah, del Mas Oller, a Torrent.

DSC_0228

Per últim, en Toni ens va llegir Els raïms immortals, del poemari Els fruits saborosos de Josep Carner publicat al 1906. I aquí us el deixo perquè, junt amb una rosa i un bon llibre, el gaudiu amb una copa de vi.

Feliç Sant Jordi!

DSC_0247

DSC_0240

DSC_0241
DSC_0243

DSC_0244

DSC_0245

Els raïms immortals, Josep Carner

I
El poeta en el cim se sent cantar,
i la vinya daurada que el sol banya
a farbalans alegra la muntanya
i en fi pendís cap a les ones va.
La mar és adormida, el cel és clar;
melangies d’escumes i boirines
damunt la pau de les blavors divines
rellisquen lentes a no cap demà.
II
-Oh Cronos, déu de la vellesa austera,
la barba trista i la mirada errant,
la meva jovenesa palpitant
tu te l’emmenes per la cabellera.
I encara só distret i, com l’infant,
veig la parença que ens amaga el dol,
i, com raïm, per art de mon verol,
em resta mel sota la pell tibant.
III
Aquest raïm, oh Cronos, t’ha plagut;
els grans daurats les teves mans m’arrenquen.
Que trist no és el so de quan es trenquen
en tos queixals movents de senectut.
No vull el lent i desvagat destí
de dar al no-res mon oci inconegut;
val més ésser esclafat i escorregut,
la sang inútil trasmudant en vi.
IV
Cerquem el goig del fàcil escorrim,
la falsedat lluent se’ns encomana,
i, tement cap paraula sobirana,
l’ànima taciturna defugim.
Però tot nèctar en el vas del rim,
duració en perfum i en transparència
es fa en el cup de la completa essència,
amb delits i recances que oprimim.
V
Malenconia al fi de la diada
i cremadissa d’ales dels instants!
Treni garlandes amb els pàmpols blans
i rigui dalt dels carros la gentada.
No em plau corona de tot vent i joguina,
sinó deixar, per a no nats humans,
un poc de sol de mos amors llunyans,
clos al celler, colgat en teranyina.
Advertisements

7 pensaments sobre “BON SANT JORDI!

  1. XeXu diu:

    Ja veig que t’ho prens seriosament això de celebrar Sant Jordi, no solc anar a aquesta mena d’actes, ha de tenir la seva gràcia. Sobretot després d’unes quantes copes de vi…

    • Roselles diu:

      Home, imagina’t! Quant més bevíem, més distesos estàvem tots hahaha Si Xexu, està molt bé. Si tens la oportunitat algun dia d’assistir a quelcom semblant, no t’ho deixis perdre.

    • Roselles diu:

      Si que ens ho vam passar bé! 🙂
      Amb el vi de Calonge he tingut varies experiències, i mai m’acaba de convèncer del tot. Tenim un oncle que quan ve a dinar es porta el seu vi de granel de Culonge, i el trobem imbevible i és l’únic en tota la taula capaç de beure-s’ho! Però el de la Vella Lola blanc si que estava prou bé, i tot i que no acostumem a beure’n de blanc, el cap de setmana en vam comprar per sopar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s