Títol original: ¡Guards! ¡Guards! Traducció: Cristina Macía Orío Editorial : Debolsillo Col·lecció: Best Seller 400 pàgines. Any publicació: 1989
Abans d’introduir-nos a ¡Guardias! ¡Guardias!, cal que coneixem una mica Ankh-Morpork: Ankh-Morpork és una gran ciutat del MundoDisco governada pel patrici Lord Vetinari. Aquest ha establert un funcionament per la ciutat, i es que la violència en gairebé totes les seves formes està permesa a través dels gremis, aplicant quotes màximes de crims i preus. És a dir, que parlem de crim organitzat, una de les moltes ironies i jocs de paraules que trobarem en el llibre.
L’argument de ¡Guardias! ¡Guardias! es que una societat secreta està coent un complot per desfer-se del patrici mitjançant l’invocació d’un ésser volador desaparegut centenars d’anys enrere i que pesa unes quantes tones.
En aquestes circumstàncies apareix Zanahoria, fill adoptiu d’un rei nan. Tot i declarar-se nan, destaca entre els seus congèneres perquè fa quasi dos metres d’alt i quasi el mateix d’ample. Zanahoria surt de les seva estimada comunitat situada a les muntanyes i és enviat a la ciutat perquè ingressi a la Guàrdia i es faci un home. Però amb aquest sistema de gremis la Guàrdia ja no és el que era, i molt menys la Guàrdia Nocturna, on va a parar Zanahoria. Els tres membres que la formen tenen les seves peculiaritats: dirigits pel capità Sam Vimes, que beu dia si dia també, el sergent Colon i el caporal Nobbs intenten bàsicament sobreviure nit rera nit mitjançant varies tècniques covardes com la de perseguir poc a poc al delinqüent, o mirar cap a un altre costat i fugir quan es presencia algun delicte. Però la rigidesa de Zanahoria, el seu esperit de justícia i l’aparició d’un drac que terroritza la ciutat faran que les coses canviïn.
¡Guardias! ¡Guardias! és el primer llibre de la saga de La Guàrdia. Admeto que al principi em va costar una mica, que era reticent, perquè la fantasia i jo no som gaire amigues, sobretot quan es tracta de ficar-se en mons aliens. Però en aquest cas la dificultat per introduir-te en el Mundodisco és mínima. Pratchett escurça aquesta distància aplicant molt d’humor a les descripcions, situacions i diàlegs. I sobretot perquè Ankh-Morpork té moltes, moltíssimes singularitats, però no deixa de ser una realitat alternativa de la nostra societat. Una realitat absurda i delirant, clar.
Si, m’ha agradat molt. Pot ser perquè és divertit, o per aquest món esbojarrat, o perquè té acció i una mica de misteri. Però el que realment més m’ha encisat, el que més m’ha enamorat, el que m’ha obligat a seguir llegint aquesta saga (a data d’avui vaig pel tercer), són els personatges. Els membres de la Guàrdia no només són carismàtics (cada un ben definit en el seu estil) si no que a més es percep que tindran certa evolució, una evolució important, i més sorprenent del que sembla en un primer moment. I amb aquestes sensacions, és impossible abandonar-los.
Un apunt:
Si voleu saber quelcom més de ¡Guardias! ¡Guardias! podeu consultar el post d’en Pons, com també si voleu saber més sobre l’obra de Terry Pratchett.
Nota: 4/5
LLIBRES & ROSELLES 
Soc molt fan de la organització per gremis del patrici, de fet, soc molt fan de qualsevol cosa que faci el patrici.
El personatge que més evoluciona és en Vimes, que passarà de convertir-se en un borratxo inútil en un autèntic heroi, encara que ell mai es veurà com a tal. Però no et vull avançar aconteixements 😉
Així m’agrada! Fent-me publicitat! Avisaré al servidor que pot venir molt de públic a través d’aquest del teu blog no fos cas que es saturi!
El patrici encara no té prou protagonisme perquè m’atregui especialment.
M’agrada molt en Vimes, però també en Zanahoria. El que passa és que aquest últim ja es veu un personatge més limitat. De moment, clar.
La publicitat en el meu bloc és una putada, acaben tots els servers reventats XD
El Pons ha fet molt de mal entre nosaltres. Jo també vaig començar a llegir Pratchett per culpa seva, i ja en porto 5. Tot i que no m’entusiasma tant com a ell, de tant en tant en cau algun. Això sí, no vaig fer cas a les seves recomanacions d’ordre, si li fas cas en tot et deus tornar com l’AhSe. Hauré de llegir aquest, tots en parleu tan bé…
No sabia que també havies llegit Pratchett! Creia intuir certa resistència provocada per la mandra i per fer la guitza a en Pons hahaha Doncs ja miraré a veure que t’han semblat.
Al final em sembla que acabarem tots una mica Ashe…