DESOLAT

La meva participació al Relats Conjunts d’aquest mes. 

1280px-Martinus_Rørbye_-_Un_voyageur

Un caçador miop havia mort en Lars. Ben miop havia de ser, per confondre un lundehund amb una llebre, en una plana on amb prou feines hi havia vegetació. L’amo li va etzibar un cop de puny al malhumorat caçador quan aquest va comentar, al veure el cadàver del ca, que havia malgastat  una bala.

No va fer cas del crit dolorós i constant de les seves mans malaltes, i va esbardellar una terra glaçada i àrida per sepultar l’animal. Finalment, amb moltes dificultats, aconseguí construir una creu amb les fustes més robustes que trobà.

El lloc on deixà reposar el cos no podia ser altre que el mont on solien passar-s’hi les hores, observant l’horitzó erm i xerrant. L’amo li descrivia paisatges feréstecs que res tenien a veure amb el que tenien davant, i explicava anècdotes de quan era jove i havia de viatjar de mercat en mercat per vendre el que donava la granja. El gos era un bon oïdor, quiet i atent, i les converses solien ser llargues i disteses.

Després d’enterrar-lo va trigar uns dies en tornar al turó, ja que l’enllità una febrada. La seva dona creia que emmalaltí degut a l’esforç que havia obligat a fer a les seves mans artrítiques, però ell, que bregava constantment contra -i entre- el dolor físic i l’espiritual, intuïa quin era el que li feia saltar les llàgrimes.

Advertisements

6 pensaments sobre “DESOLAT

  1. Rafel diu:

    Molt bon relat, malgrat la tristor que emana del protagonista. Quin gran detall això del gos bon oïdor, alguns n’haurien d’aprendre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s