DIEZ NEGRITOS, Agatha Christie

22f4209f822c6a2d1e4d70caa665c3af

Títol original: And then there were none
Traducció: Orestes Llorens
Editorial : Booket
Col·lecció: Crimen y Misterio
168 pàgines. Any publicació: 1939

Per fi ha arribat el dia en que he llegit una novel·la d’Agatha Christie. Recordo fullejar-ne alguna d’adolescent, perquè el meu pare té un bon grapat, però tot i així no m’acabava d’animar. I amb els anys, esquivar-la es va convertir en una costum, sempre amb la sensació de que era una obligació que anava aplaçant perquè no li trobava les ganes.

Són manies que arrossegues i no saps ben bé perquè. Perquè sé des de fa temps que la trama de les seves novel·les, o d’una gran majoria, són de les que m’agraden. Com m’agraden pelis com Un cadáver a los postres o El juego de la sospecha, o les d’en Peter Ustinov fent d’Hercule Poirot. Per acabar d’arrodonir, el Cluedo és el meu joc de taula preferit! Doncs si hi ha un psicòleg a la sala, que em digui perquè he trigat tant a llegir l’Agatha Christie sabent que m’ho passaria bé.

Maggie Smith, David Niven, i Alec -Benson Señora - Guiness.

Maggie Smith, David Niven, i Alec -Benson Señora – Guiness a “Un cadáver a los postres”.

Si, ho sabia, i ha estat així. Diez negritos té una trama de les que m’engresquen: una novel·la coral en la que deu persones incomunicades en una illa són acusades d’un o varis assassinats pel seu misteriós amfitrió. Com que d’una manera o altra s’han lliurat de la justícia, ell decideix aplicar a cada un d’ells la pena de mort. Per fer-ho més macabre, l’assassí matarà als  convidats un a un i seguint (una mica lliurement) la lletra d’una famosa cançó infantil anglesa.

Ben relatada, amb personatges definits, i la pressió psicològica i la paranoia dels que van quedant vius queda molt ben retratada, millor del que esperava. Quasi vuitanta anys després, segueix complint el que s’espera d’una novel·la de suspens.

Per esmentar quelcom negatiu, tot i que no són punts importants, enumeraré dos que no m’han acabat d’agradar: la candidesa dels personatges amb la primera mort, que em va fer témer que la novel·la hagués quedat desfasada. Falsa alarma, la novel·la és ben vigent. Però que algú mori sobtadament, en plena conversa, per beure cianur en una copa on hi havia whisky, i tothom pensi que ha estat un suïcidi, és per encendre totes les alarmes.

L’altre punt és el final. Com a Estudi en escarlata, com a El misterio del cuarto amarillo (que animà definitivament a Agatha Christie a esciure), vaig trobar el desenllaç forçat. Però va, l’accepto.

Per un moment em vaig témer que Muerte bajo el sol, del ja anomenat Peter Ustinov, for una versió cinematogràfica de Diez Negritos, per la semblança amb el ventall de personatges i perquè  la localització és calcada l’una a l’altre (per cert, la peli es va rodar a Mallorca). Per sort és només casual, perquè la peli ja té la seva pròpia novel·la, com també Diez Negritos té varies versions dutes a la pantalla. Es que aquestes trames si coneixes qui és l’assassí només començar, perden part de la gràcia, i val la pena llegir Diez Negritos i gaudir per on enigmàticament ens porta l’autora.

Nota: 4/5

Advertisements

8 pensaments sobre “DIEZ NEGRITOS, Agatha Christie

  1. XeXu diu:

    Veig que has seguit una evolució semblant a la meva. A casa dels pares tinc tota la col·lecció de Christie en aquella col·lecció antiga de Molino, però l’havia esquivat sempre. Ara fa dos o tres anys em va donar per recuperar-la, en part per la insistència de l’Assumpta, i en vaig llegir tres o quatre. S’ha de reconèixer que són distretes, però la candidesa de la que parles, i el comportament dels personatges, molt repipi, sol estar molt desfasat. Llegeixes novel·les similars d’actualitat i potser són pitjors, però són més violentes i més explícites, i arriben més. Hi ha moltes coses que són tabú i ni es toquen, així que les novel·les obvien gran part de la realitat. Però bé, tenen la seva gràcia, efectivament.

    Les anteriors lectures les vaig fer en espanyol. Ara fa poc vaig trobar en una Re-read una traducció al català, crec que de ‘Mort al Nil’, i la tinc pendent. Com sempre em passa, quan veig algú llegint un llibre d’un autor que tinc pendent aquest salta unes quantes posicions a la llista, així que suposo que el llegiré aviat (culpa teva!). A més, com que el llibre que em tocava a continuació està ocupat…

    • Roselles diu:

      El Molino? La mateixa col·lecció que a casa els meus pares!

      Com que només he llegit aquesta, que és considerada la millor de l’A. Christie, no puc assegurar-te si realment destaca o no sobre les altres. Però pel teu comentari… diria que si. Anima’t i llegeix aquesta, Xexu!

      Si, com dius hi ha altres novel·les actuals d’estil similar, més evolucionades, en que hi ha més canvis d’escenari, més acció, més crues,… Però per mi no acaba de ser el mateix. M’agrada aquesta posada en escena com de teatre, amb poc o cap secundari, cada un és una possible víctima i botxí, on hi ha un procés deductiu (que pot agradar més o menys), i que és com un trencaclosques. Les novel·les d’avui eclipsen tot això, o no es centren tant en aquest aspecte perquè obren més fronts.

      Re-read! No ho coneixia aquesta botiga. Veig que hi ha una per Girona, a veure si recordo de passar-hi quan passegi per la capital.

      La meva llista de pendents també es modifica contínuament pel mateix que et passa a tu hehehe Ara no recordo perquè vaig llegir aquest, però sé que vaig veure algun comentari d’algú i em vaig llençar a la piscina sense pensar-m’ho gaire.

  2. Botika diu:

    Jo sí que em vaig fer un fart de llegir novel.letes d’Agatha Christie quan era joveneta, de la col.lecció El Molino i les agafava del Bibliobús. Aquesta era una de les meves favorites i la vaig rellegir aquest estiu. “La casa torcida” és una altra que voldria rellegir si la trobo, buscaré en el Re-read, a Sabadell també n’hi ha.
    Totes les pegues que li poses són certes, però cal tenir en compte l’època que es van escriure, un personatge com Poirot és absolutament inversemblant ara, o Miss Marple. Si més no, són curtetes i molt discretes.

    • Roselles diu:

      He esmentat les pegues, però també he dit que no les trobo importants. Com dius Botika, són curtes i distretes, m’ho he passat molt bé llegint Diez Negritos. I m’ha sorprès la tensió psicològica, molt ben portada, per això li he posat un 4/5. Coincideixo també en que és d’aquelles que rellegiria al cap d’un temps, a veure si amb sort oblido de qui era l’assassí hehehe
      M’apunto La casa torcida, i qualsevol recomanació més serà benvinguda 🙂

  3. Pons diu:

    Jo vaig veure la peli. Es veu antiga, amb personatges sobreactuats i una mica rotllo teatre, però està bé.
    Algun dia tornaré a llegir l’Agatha.

    • Roselles diu:

      Provaré de veure-la si l’enganxo, però sabent l’assassí la trama perd la seva gràcia.
      Veig que et va agradar Assassinat a l’Orient Express, me l’apunto. També el de l’assassinat de l’Akroyd aquest (en Roger, no en Dan)(ja ho sé, faig una gràaaacia…), que l’Assumpta recomana tan ferventment.
      Si t’animes altra cop amb l’Agatha, ja ho saps, 10 Negritos està força bé.

  4. mi3eia diu:

    Ai! Jo era quasi adolescenti quan vaig llegir aquesta novel·la. Venia de Sherlock Holmes, excitada i enamorada del gènere. I em va decebre moltíssim. Amb Conan Doyle la solució, fredament lògica, només podia ser una. Aquí el culpable pot ser qualsevol i només et dóna un paràgraf d’explicació per justificar-ho, com et podria haver justificat qualsevol altra opció. Vaig quedar tan aixafada que mai més no he tornat a llegir res d’Agatha Christie. He de dir, però, que crec que no he trobat cap personatge tan perfecte com Holmes 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s