LA CHICA DEL TREN, Paula Hawkins

portada_la-chica-del-tren_aleix-montoto_201503251742

Títol original: The girl on the train
Traducció: Aleix Montoto
Editorial : Planeta
Col·lecció: Planeta Internacional
496 pàgines. Any publicació: 2015

La Rachel agafa el tren cada dia per anar a treballar a Londres. Per desgràcia, el tren sempre es para al semàfor que hi ha prop de la seva antiga casa, on vivia amb el que ara és el seu ex. Per això centra la seva atenció en una jove parella veïna, que viu unes cases més enllà i que es va instal·lar després de que ella marxés del barri. Els ha batejat com a Jess i Jason, i per la Rachel són la parella perfecta. Són ben plantats i tenen una casa preciosa, i en aquests pocs segons que els observa al seu jardí els hi dota d’una vida inventada que enveja. Però un dia veu quelcom que desbarata la seva idíl·lica imatge.

La chica del tren és d’aquelles novel·les de misteri prou originals per no voler desvetllar gaire cosa de la trama. Es composa amb la visió de tres veus, tres personatges que expliquen, com si fos un diari (però no ho és), el que els hi va succeint, en diferents dates i diferents moments (matí i tarda). Potser ho explico més complicat del que és, perquè és molt fàcil de seguir.

Del ventall de personatges estrafolaris que componen la novel·la, la Rachel és la veu principal. És un personatge pertorbat, alcohòlica i mentidera, una dona dèbil que ha tocat fons i que en ocasions desperta la compassió del lector. No així a la resta de personatges, bé pels seus estranys comportaments, bé perquè es fica on no s’hauria de ficar. Provoca situacions incòmodes i vergonyoses, però que alhora fan avançar la resolució del misteri. Al meu parer l’autora esprem el personatge massa al límit per fer una mica de trampetes en algunes situacions, tant per poder allargar la trama com arrodonir-la. Parlo, per exemple, dels forats negres que insereix com a excusa de les borratxeres de la Rachel i que s’aniran aclarint al llarg del llibre.

La història m’ha agradat i m’ha mantingut enganxada. La trama s’embolica molt, fins i tot una mica rebuscada, però acaba essent emocionant, amb un final potent on l’autora provoca una situació impactant que porta molt bé. Que el personatge principal sigui una total anti-heroïna és un al·licient més que alimenta la sensació de que és una novel·la diferent al que estic habituada a llegir en aquest gènere, i que precisament això és el que l’ha convertit en un best seller.  

Nota: 4 3/5

Advertisements

8 pensaments sobre “LA CHICA DEL TREN, Paula Hawkins

  1. XeXu diu:

    Em sembla que ens hem endut una impressió molt semblant d’aquest llibre, i que fins i tot ens ha molestat el mateix, com et comento en la resposta dels comentaris a la meva ressenya. Tu en destaques una altra part, aquests forats negres alcohòlics, que tornen a la llum en el moment oportú. A mi em molesta una mica que la Rachel sempre triï l’opció equivocada, si fes les coses de manera més sensata tot seria més fàcil, i a això també li dic fer trampeta. D’acord que llavors no hi hauria llibre, és clar. En general el llibre està bé i atrapa, que en definitiva és el que compta.

    • Roselles diu:

      No sé si ens ha molestat el mateix, però si hi ha alguna cosa que ens ha molestat. No en excés, eh? Que m’ho he passat força bé llegint-lo. El comportament de la Rachel no m’ha molestat perquè, com dic, crec que està pertorbada. És un personatge creïble que es comporta d’una manera prou humana però en conjunt la fan una persona amb greus problemes. Que tant pot ser culpa de l’alcoholisme, de la història amb el seu ex,… com que sigui així. L’afany de protagonisme, d’immiscir-se en la vida dels altres a base de mentides sense tenir quasi res que aportar, per mi no la fan un personatge artificial, si no malalta. Per mi és menys creïble els forats negres, que recuperi la memòria de l’últim forat negre de maneres força tontes quan no va recuperar la de tots els forats negres anteriors. I clar, per les pors de la Rachel de saber que va passar en el forat negre del dissabte a la nit s’allaaaaaaaaaaaarga molt, i al final ho veia forçat.

  2. Botika diu:

    Ja està apuntat a la llista de llibres pendents de llegir, com li he dit a en Xexu, espero que tanta expectació no acabi decebent.

  3. Pons diu:

    Et copies amb en Xexu? Posats a copiar, et copio el comentari que li vaig fer a ell…

    Està bé que t’hagi agradat. Però com més creix la llista de pendents més selectiu ha de ser un a l’hora de fer noves inclusions. Qui sap si en un futur llunyà jo i la Paula acabem passant una estona junts…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s