Títol original: The girl on the train
Traducció: Aleix Montoto
Editorial : Planeta
Col·lecció: Planeta Internacional
496 pàgines. Any publicació: 2015
La Rachel agafa el tren cada dia per anar a treballar a Londres. Per desgràcia, el tren sempre es para al semàfor que hi ha prop de la seva antiga casa, on vivia amb el que ara és el seu ex. Per això centra la seva atenció en una jove parella veïna, que viu unes cases més enllà i que es va instal·lar després de que ella marxés del barri. Els ha batejat com a Jess i Jason, i per la Rachel són la parella perfecta. Són ben plantats i tenen una casa preciosa, i en aquests pocs segons que els observa al seu jardí els hi dota d’una vida inventada que enveja. Però un dia veu quelcom que desbarata la seva idíl·lica imatge.
La chica del tren és d’aquelles novel·les de misteri prou originals per no voler desvetllar gaire cosa de la trama. Es composa amb la visió de tres veus, tres personatges que expliquen, com si fos un diari (però no ho és), el que els hi va succeint, en diferents dates i diferents moments (matí i tarda). Potser ho explico més complicat del que és, perquè és molt fàcil de seguir.
Del ventall de personatges estrafolaris que componen la novel·la, la Rachel és la veu principal. És un personatge pertorbat, alcohòlica i mentidera, una dona dèbil que ha tocat fons i que en ocasions desperta la compassió del lector. No així a la resta de personatges, bé pels seus estranys comportaments, bé perquè es fica on no s’hauria de ficar. Provoca situacions incòmodes i vergonyoses, però que alhora fan avançar la resolució del misteri. Al meu parer l’autora esprem el personatge massa al límit per fer una mica de trampetes en algunes situacions, tant per poder allargar la trama com arrodonir-la. Parlo, per exemple, dels forats negres que insereix com a excusa de les borratxeres de la Rachel i que s’aniran aclarint al llarg del llibre.
La història m’ha agradat i m’ha mantingut enganxada. La trama s’embolica molt, fins i tot una mica rebuscada, però acaba essent emocionant, amb un final potent on l’autora provoca una situació impactant que porta molt bé. Que el personatge principal sigui una total anti-heroïna és un al·licient més que alimenta la sensació de que és una novel·la diferent al que estic habituada a llegir en aquest gènere, i que precisament això és el que l’ha convertit en un best seller.
Nota: 4 3/5
LLIBRES & ROSELLES 
Deixa una resposta a Roselles Cancel·la la resposta