NO ESTÁ SOLO, Sandrone Dazieri (Sèrie Colomba & Dante 01)

Títol original: Uccidi il padre
Traducció: Xavier González Rovira
Editorial : Alfaguara
Col·lecció: Alfaguara Negra
552 pàgines. Any publicació: 2014

La Colomba Caselli és una inspectora de policia que està de baixa després del que ella anomena el Desastre. Però el seu cap li demana un favor molt especial: que faci una investigació paral·lela a la oficial en el cas d’una mare decapitada i el seu fill de 6 anys desaparegut. Li demana també que ho faci en companyia de Dante Torre. Dante és un especialista autònom en desaparicions, experiència adquirida degut a que de petit va estar segrestat i tancat durant 11 anys en una sitja per un home a qui anomena el Pare. “Gràcies” a aquesta experiència, percep de manera poc habitual el món que el rodeja.

No está solo és un d’aquests thrillers que amb prou feines dóna descans, tant al lector com als protagonistes. Aquests porten un pes molt gran en la trama, ben definits, especials, amb molts traumes i manies a les seves espatlles, i que es fan estimar. La Colomba és una ruda inspectora que pateix trastorn d’estrès posttraumàtic, i en Dante és un company d’aventures claustrofòbic, expert, entre altres coses, en el llenguatge corporal. Els diàlegs són efectius, com els girs de l’autor, que ens va endinsant poc a poc en una trama molt complicada que no es limita ni molt menys a un assassinat i una desaparició. Graó a graó, sembla que el rumb d’aquesta història no tindrà sostre.

El final és més o menys tancat: dóna peu a una seguríssima segona part, però també permet deixar-ho aquí. Tot depen, sobretot, de si t’han agradat els protagonistes, en els qui recau gran pes de la història. I a mi m’han encantat, i em fa moltíssima ràbia pensar que m’hauré d’esperar força temps a tenir més noticies seves.

Un apunt: 

L’estil de la novel·la m’ha recordat a un altre autor italià, Donato Carrisi, del que em van agradar molt les seves novel·les Lobos i La hipótesis del mal. 

Nota: 4/5