RESUM SEGON TRIMESTRE 2015

Deu ser que amb el bon temps em torno més mandrosa, perquè tinc una bona pila de llibres sense ressenyar. Últimament he tornat a obsessionar-me amb la novel·la negra/policíaca/thriller, començant sèries per tastar una mica d’aquí i d’allà. El problema (o el meu problema) és que arriba un moment en que barrejo fets i protagonistes, i acabo saturada. De nou, em cal fer un reset i obrir-me a altres gèneres que convidin a passar una bona estona al caloret de l’estiu. Ja veurem al pròxim resum trimestral si ho aconsegueixo.

Novel·les Independents

  Diez negritos, Agatha Christie. Nota: 4/5

  La chica del tren, Paula Hawkins. Nota: 4/5

 

Sèrie Cabo Holmes, Carlos Laredo

 El rompecabezas del Cabo Holmes (Cabo Holmes 01). Entretinguda novel·la detectivesca en la que un metòdic Guàrdia Civil de A Coruña, conegut amb el sobrenom de Cabo Holmes, intentarà resoldre el misteriós naufragi d’un ric empresari ocorregut en la costa gallega. L’ajudarà el ric i seductor detectiu privat Santos, que és en qui recau el protagonisme. Nota: 3/5

Sèrie Colomba/Dante, Sandrone Dazieri

  No está solo (Colomba/Dante 01). Nota: 4/5

 

Sèrie Harry Bosch, Michael Connelly

El eco negro (Harry Bosch 01). Harry Bosch reconeix el cadàver d’un ionqui trobat en els terrenys de la presa de Los Ángeles: és un antic company de Vietnam. És per això que no ho deixarà estar com una simple mort per sobredosi. En Harry Bosch és un policia d’Homicidis de Hollywood, un solitari amb mala fama entre els companys. No té gaire gaire fe en la justícia, ni en la burocràcia ni en la gent, és per això que té la seva manera de fer per resoldre els casos, amb el seu propi codi ètic. Nota: 3/5

 

Sèrie Inspector Héctor Salgado, Toni Hill

 El verano de los juguetes muertos (Inspector Salgado 01). Nota: 3/5

Los buenos suicidas, (Inspector Salgado 02). Estranys suïcidis i assassinats entre els treballadors d’una empresa. Mentre, queda per resoldre el cas que s’arrossega des del primer llibre. No m’ha convençut però es deixa llegir. Fàcilment oblidable. Nota: 2/5

Los amantes de Hiroshima, (Inspector Salgado 03). Dels tres, és la que més m’ha agradat. M’ha seduït la història dels amants d’Hiroshima i el crim que l’envolta, però gens ni mica la seva resolució. Amb això coincideix amb la resta de les novel·les, la necessitat que té l’autor de que el culpable (sempre algú entre els sospitosos) tingui unes raons del tot rocambolesques. He trobat correcte el final del cas secundari que s’ha anat arrossegant durant els tres llibres. El pitjor, per mi, segueixen sent els protagonistes, en Salgado i la Leire Castro, forçant una relació entre ells gens natural i que m’ha sobrat moltíssim. Tampoc m’ha agradat l’esquema, barrejant passat i present, per crear una intriga que no m’ha semblat ben portada, ja que m’ha irritat que l’autor avanci el que ha de venir. Nota: 3/5

 

Sèrie Kostas Jaritos, Petros Markaris

Noticias de la noche (Jaritos 01). Una periodista és assassinada en uns estudis de televisió. Coneixerem l’esquerp comissari Kostas Jaritos i l’Atenes per on es mou, que poc té de turística. Nota: 3/5

Defensa cerrada (Jaritos 02). Nota: 3’5/5

Suicidio perfecto (Jaritos 03). Un empresari es suïcida mentre li fan una entrevista a la televisió. Mentre, en Jaritos es troba de baixa laboral, a mans de la seva dona, l’Adrianí, i de la seva filla, que ve de Salónica per estar amb el seu pare. Els moments més bons són els de la vida privada de Jaritos, ja que el cas acaba sent molt semblant a Defensa cerrada, barrejant empresaris, corrupció, govern, etc., però inferior. Més val deixar que passi temps entre Jaritos i Jaritos. Nota: 3/5

Sèrie La Guardia, Terry Pratchett

 ¡Guardias, guardias! (La Guardia 1). Nota: 4/5

Hombres de Armas (La Guardia 2). De moment la novel·la de la Guàrdia que més m’ha agradat, plantejada com una novel·la policíaca amb les peculiaritats del Mundodisco i els seus habitants. Dos assassinats i un robatori formen part d’un complot que farà anar de bòlit a la Guàrdia, que compta amb nous reclutes. A més, és l’últim cas d’en Sam Vimes, que es retirarà al casar-se amb la Sybil Ramkin. Molt divertida. Nota: 4/5

Pies de Barro (La Guardia 3). També plantejada com si fos una novel·la policíaca, però amb més fronts oberts, uns amb més èxit que altres. Un golem, que és com un robot sense ànima que obeeix al seu amo, és el sospitós principal d’una sèrie d’assassinats. Mentre, han enverinat a Lord Vetinari i es troba greument malalt, i en Vimes es trencarà el cap intentant esbrinar com ha ingerit el verí. Els nobles no perden el temps, i creient en la mort imminent de Vetinari li busquen un substitut que puguin manipular. L’honor recaurà, sorprenentment, en el caporal Nobby Noobs. Nota: 3’5/5

Voto a bríos (La Guardia 4). Una illa emergeix del mar, entre les costes d’Ankh-Morpork i Klatch. Ambdós bàndols es disputen el tros de terra, i tant els nobles com el poble estan disposats a anar a la guerra. El comandant Sam Vimes intentarà frenar la matança que plana sobre ells. Lord Vetinari té els seus propis plans. Nota: 3’5/5

Sèrie Valentina Negro/Javier Sanjuán, Vicente Garrido/Nieves Abarca

Crímenes exquisitos (Negro/Sanjuán 01). Nota: 1’5/5

Anuncis

22 pensaments sobre “RESUM SEGON TRIMESTRE 2015

  1. XeXu diu:

    Quina feinada que has fet aquests mesos! Jo vaig variant de gènere, per no embolicar-me massa. Llegeixo molta novel·la negra i intriga, però barrejada amb altres coses. Per culpa teva, o gràcies a tu, i perquè vegis que no mentia, estic llegint un Agatha Christie, Mort al Nil, que és el que tenia per casa en català. Li ha costat arrencar, però ara ja estic en plena investigació de Monsieur Poirot. Serà la propera ressenya que faci, veus, a mi no em fa mandra, perquè un llibre no està acabat fins que no té la seva ressenya pertinent.

    De la resta, he llegit La Noia del Tren, ja n’hem parlat.

    • Roselles diu:

      Ja, ja et faig servir de referència per buscar altres lectures. Però com qualsevol lector, m’ho apunto a la llista i ja m’ho llegiré quan em vingui de gust. I la novel·la negra és la que em ve més de gust, sempre. Però bé, com a mínim, ja ahir, he començat a barrejar gèneres. A veure si dura.

      M’ho hauria de plantejar així com tu, lectura i ressenya obligatòria. Però sovint em costa trobar el moment de tranquil·litat per escriure davant del pc. I a més em costa molt escriure, necessito temps perquè em costa trobar les paraules, m’ho repenso molt, no em surt natural. Així que si no em trobo inspirada, acabo passant i se m’acaben amuntegant els llibres per ressenyar, com ja es veu.

      A veure aquest Poirot, si val la pena!

      • XeXu diu:

        Estic patint en carn pròpia això de no tenir temps per escriure, ja he acabat el llibre de la Christie, però encara no he pogut fer la ressenya, a veure si començo ara i demà puc enllestir-la. Fer una ressenya porta una estona, hi ha moltes coses a dir i cal sintetitzar. I ja es nota que tu les treballes, expliques molt bé els llibres que llegeixes. Bé, els que arriben a ser ressenya! Tenim el temps que tenim, què hi farem.

      • Roselles diu:

        Ostres Xexu, moltes gràcies! El que faig jo és escriure, re-escriure-la, i retallar, retallar, retallar XD M’agradaria fer les ressenyes més curtes, perquè crec que atrau més a la gent a llegir-les que no pas si veuen un text molt llarg, però es que no em surt. En canvi sí que he vist que tu les sintetitzes molt bé, solen tenir sempre la mateixa mida i dius just el que has de dir, tant de l’argument com de la teva opinió. En canvi, jo sempre tinc la sensació de que ometo o trec coses de la trama que són importants, i al final penso que no m’estic explicant bé.
        Per cert, arrel de la nostra conversa m’estic obligant a no començar cap llibre si no he fet la ressenya de l’anterior. Em costa una mica controlar les ganes de començar cap llibre més, però alhora paeixo el llibre llegit molt millor.
        I ànim, ja se sap que s’ha de prioritzar!

      • XeXu diu:

        Això mai! No es pot deixar un interval de temps sense lectura, on està la icona del crit de Munch del whats quan la necessites! Jo encadeno un llibre rere un altre, i faig la ressenya pertinent quan puc, que generalment és al moment, però va com va. Mentre vaig llegint un llibre mentalment em faig apunts de coses que he de dir a la ressenya, és a dir, que la vaig fent sobre la marxa en el meu cap. Ja m’entens, veus que se’n va molt per les branques en temes que no interessen, em dic ‘NOTA MENTAL: dir que el llibre té molta palla’. Però com que ja tenim una edat, després em deixo coses que volia haver dit. Què hi farem, les dic després als comentaris, si es dóna el cas.

        Les teves ressenyes tenen bona mica, potser més llargues que les meves, però expliques bé el llibre. El que és important és que encara que sigui llarga, no reveli massa coses de l’argument, no? No fer spoilers, això sobretot. Hi ha qui fa ressenyes llarguíssimes dels llibres i esventra tota la trama. Conseqüència, no em llegeixo les seves ressenyes, tant per extensió, com perquè després de llegir-la ja no cal llegir el llibre.

      • Roselles diu:

        Estar-se sense llegir? NOoooOOoo!! Hahaha

        També prenc notes, ara menys. Amb el kindle agafo el mòbil i apunto el que em ve al cap, no és tan pràctic com escriure en el llibre o subratllar (ull, sempre amb llapis!). Veus? Una raó més per ser pro-llibre!

  2. Eva diu:

    A mi em passa el mateix amb la novel·la negra…
    Els d’Agatha Christie crec que me’ls vaig llegir tots quan era adolescent. Potser hauria de tornar a començar…

      • Eva diu:

        Ara tindria l’al·licient de llegir-los en versió original. Feia molts anys que no llegia novel·la negra. Vaig recomençar l’any passat i m’hi he enganxat molt (Márkaris, i, darrerament, Kerr).

      • Roselles diu:

        En Philip Kerr és un altre autor dels que tinc pendents… No em donis més idees que tornaré a caure amb la novel·la negra! hahaha

  3. Pons diu:

    Quants dies tenen els teus trimestres?! Perquè els meus en tenen poc més de 90 i no donen per tan, bé, potser els meus serveixen per veure alguna sèrie a part de llegir.

    Passem a lo interessant, es a dir, els Pratchett. De Pies de Barro em va agradar el final de la historia de Vetinari, m’encanta el seu carácter i com sempre va dos passos per davant de tothom, i el diàleg del final amb en Vimes es ben bo. Com més moderns son els llibres més trames de personatges en paral•lel sol portar el llibre, ja ho veuràs. La crítica sol estar d’acord en que la millor novel•la de la Guàrdia és Ronda de Noche, veig que ja et falta poc per arribar-hi. Jo gairebé podria dir que estic d’acord però en el fons sóc més partidari del Quinto Elefante.

    Per cert, hauries de fer alguna cosa per tal de diferenciar el que son els links del que son simplement els títols dels llibres destacats, a primera vista sembla que tot siguin links però després fail…

    • Roselles diu:

      Fail? Deu ser el teu pc que no funciona, en el meu van bé tots el enllaços!

      Vaaaaaale, és broma XD Ja ho canviaré,tot i que els títols sense comentari vol dir que tenen post, pensava que era evident.

      Ha sigut un trimestre profitós perquè últimament he agafat moltes novel·les d’aquestes que enganxen molt i aprofito cada petit moment per treure el kindle. I fa unes setmanes que a la oficina ha baixat força la feina, així que puc distreure’m llegint.

      He rellegit el diàleg que deies, si que és ben bo. Fa poc més d’un mes des de l’última novel·la que vaig llegir de Pratchett i m’has fet enyorar en Vimes. Amb Pratchett em passa una cosa: que al principi em costa. Entre que et situa, explica el fet i presenta els protagonistes de la novel·la que toca, m’acaba frenant. Per això al començar El quinto elefante vaig deixar-ho estar per un altre moment, perquè després de llegir tres Pratchett’s seguits em sentia atabalada. Però segur que aquest juliol cau un altre.

  4. Botika diu:

    Déu n’hi do, quina manera d’enllestir ràpidament la feina!
    Diez negritos el vaig llegir l’estiu passat, potser aquest estiu remeno per casa i surt algun altre de l’Agatha Christie, estan desfasats però són molt entretinguts.
    La saga del Toni Hill m’ha deixat la mateixa sensació que a tu, m’ha agradat però prou, potser no he aprofondint massa en la lectura com per trobar-li massa pegues.
    I de la resta, només tinc a la pila La noia del tren, que me’l deixaran, i la sèrie del Cabo Holmes, a veure si la trobo.
    De Pratchett passo.
    I endavant amb les lectures, vas com una bala!

    • Roselles diu:

      En el cas d’en Toni Hill, no crec que sigui aprofundir, perquè no sento haver aprofundit gaire. És més aviat si t’entra o no, i a mi no m’ha entrat.
      El cabo Holmes em va sorprendre al inici, per minuciós. Això fa que costi d’arrancar, però és imprescindible en la trama. Després tot ve rodat, em va agradar força el personatge del detectiu privat.
      I La noia del tren te l’has de llegir!!! Esta força bé, a veure si t’agrada.

  5. mi3eia diu:

    Ui! Gens, gens d’acord en dues novel·les que m’he llegit de la teva llista.
    Diez Negritos va ser una decepció. La trama em va enganxar i m’esperava un final espectacular, però va ser un bluf total: qualsevol hauria pogut ser l’assassí. La trama, per mi no conduïa a aquell final concret. Podria haver-se justificat de qualsevol manera. Acostumada a la brillantesa de Conan Doyle, aquest va ser el primer i l’últim llibre d’Agatha Christie que vaig llegir.
    L’altre és el de Harry Bosch. Un altre estil, totalment. Però brillant, per a mi. Et creus l’escenari, l’argument, la trama i, sobretot el personatge. Amb la quantitat de novel·la negra dolenta que es publica actualment, Connelly és per a mi una aposta segura.
    De la resta, me les apunto. Que aquest estiu tinc molt per llegir!

    • Roselles diu:

      Deixa’m matisar una mica mi3eia: D’en Harry Bosch només he llegit el primer, no sé si a tu et va enganxar tant des del primer llibre. No dic que estigui malament, ni tampoc que sigui espectacular. De moment és acceptable, però no sobresurt de les varies sagues de detectius que he encetat. Però tinc previst seguir llegint-lo.
      De Diez negritos m’esperava quelcom més ranci i senzill, i em va sorprendre la tensió psicològica, la vaig trobar molt ben portada. El final és l’únic que em va fallar, però la resta ho vaig trobar molt correcte.
      A veure si la resta de recomanacions coincidim més que en aquestes 😉

      • mi3eia diu:

        Jo és que vaig llegir diez negritos després d’uns quants de Conan Doyle. I em va matar. D’en Harry Bosch sóc molt fan. Hi ha novel·les millors i no tan millors, però trobo que és del millor que es fa ara mateix. Molt de l’estil Phillip Marlowe, però més actual.

  6. Jordi diu:

    Bon vespre. Em dic Jordi i he creat un blog per donar a conèixer un llibre que espero que surti el novembre. Es dirà “L’Últim defensa” i serà publicat per l’editorial Stonberg. Ara mateix l’intento donar a conèixer, abans no surti, a tot de blogs de lectura. Si voleu conèixer-ne l’argument i us interessa o fer-ne algun comentari, podeu entrar a
    lultimdefensa.blogspot.com .
    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s