ALTA FIDELIDAD, Nick Hornby

PN682_G

Títol original: High Fidelity
Traducció: Miguel Martínez Lage
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Panorama de Narrativas
360 pàgines. Any publicació: 1995

En Rob és a punt de fer trenta-sis anys, és propietari d’una ruïnosa botiga de música, amagada en un carreró d’un barri de Londres, i l’acaba d’abandonar la Laura. Al principi ho porta molt bé, i coneix la Marie, una cantant nord-americana per la que se sent immediatament atret. Però tot canvia quan s’assabenta que la Laura l’ha deixat per un altre.

Narrat en primera persona, en Rob comença fent-se el xulo amb una hipotètica carta a la Laura on, per treure’s de sobre el greuge de veure’s abandonat, li explica les dones que, no com ella, sí li van trencar realment el cor, i descriu la història que va tenir amb elles. Més endavant, intentarà esbrinar perquè no van funcionar aquestes relacions.

També el veurem en el dia a dia en la seva botiga, amb en Dick i en Barry, dos treballadors que si no els hi pagués vindrien igualment. Es dediquen a escoltar música i fer llistes de els 5 millors elquesigui (de música fins a llibres o pel·lícules)  per passar l’estona. Els seus pensaments van dirigits principalment cap a la música i les relacions.

En Rob (ho diré per si no ha quedat clar) és un immadur i Alta Fidelidad no és un llibre per prendre-s’ho seriosament, perquè si ho fes, m’enfadaria per haver-me empassat les palles mentals d’un capullo integral. Si clar, és la gràcia del llibre, que en Rob és així, no evoluciona, i ell a vegades és conscient i sovint fa autocrítica, i per ser com és fa el ridícul unes quantes vegades. Però també hi ha altres temes més seriosos en les que no aprofundeix en absolut, que li llisquen, com l’avortament, les necessitats de la seva parella, o en el fet d’eximir-se de responsabilitats a costa dels altres.

Acabo la lectura amb un regust semi-amarg. Per una part, és distret, a vegades aconsegueix ser divertit, he apuntat un munt de música per escoltar (que no sé si escoltaré mai). Per l’altra, al ser una novel·la escrita el 1995 i que entra dins del que és la literatura pop, ha acabat quedant un pèl desfasada. I en Rob, que se’m guanya al principi, al final l’he acabat detestant.

———–

Antes de emitir un juicio (…) yo te pediría que anotases las cuatro cosas más lamentables que le hayas hecho a tu pareja, sobre todo –  y muy especialmente – si tu pareja no las sabe. No las disimules; tú apúntalas, haz la lista cno el lenguaje más sencillo que sepas utilizar. ¿Has terminado? Estupendo. Ahora, dime quién es el mamón. 

Tu segueixes sent el mamón, Rob.

Nota: 2’5/5

Anuncis

10 pensaments sobre “ALTA FIDELIDAD, Nick Hornby

  1. ignasioliveras diu:

    Fa uns anys li vaig regalar aquest llibre al meu germà després d’haver-me’l llegit. Li vaig afegir un CD amb totes les músiques que surten citades al llibre. Fa força anys que me’l vaig llegir i en guardo un bon regust. La pel·lícula que es va fer, amb el John Cusack, em va semblar força original i una mica paranoica, però l’actor m’agrada força…

    • Roselles diu:

      Bones Ignasi!
      El que més em va animar a llegir-lo es que guardo bones sensacions respecte a la peli, però alhora quasi no la recordo, fa anys que la vaig veure. I en Cusack sempre m’ha donat bones vibracions. Suposo que tot plegat ha influït negativament, el fet de que jo ja estava predisposada a mig enamorar-me del personatge, i ha resultat ser un impresentable (al meu parer).
      Per cert, quin detall més maco això de regalar el llibre i el cd!

  2. Anna diu:

    A mi em va agradar, tant el llibre com la pel·lícula. “¿Escuchaba música pop porque estaba deprimido, o estaba deprimido porque escuchaba música pop?”

    • Roselles diu:

      Ja ho veig que et va agradar, que vas fins i tot memoritzar frases! La peli sí em va agradar, però quasi no la recordo. La volia tornar a veure, però ja no n’estic tan segura.

  3. XeXu diu:

    Em van recomanar aquest llibre fa temps donada la meva tendència a fer llistes de tot. I allà està agafant pols a la lleixa de pendents. Tard o d’hora caurà, encara que en aquesta ocasió no m’animes massa a llegir-lo. Entenc que el protagonista és volgudament desagradable perquè l’arribis a odiar, una paròdia de la gent així. Però mai s’acaba de saber què és paròdia i què és pensament de l’autor… Bé, ja en tornarem a parlar en un futur, quan el llegeixi. Però va per llarg…

    • Roselles diu:

      En principi no te’l recomano, però pensa que la meva és una opinió des de la visió femenina sobre una crisi personal masculina. Aquest llibre podria entrar perfectament en el gènere de chick lit. Casualment, ara ara mateix, mentre t’escrivia el comentari, estava buscant la versió masculina de chick lit a la wikipedia i resulta que he trobat com a referència en Nick Hornby. Així que potser tens més en comú amb el personatge i el que li passa del que penses (o no).
      I jo he aprés que existeix el concepte de lad-lit o dick-lit (aquest últim una mica vulgar, eh?).

  4. Pons diu:

    Aquest vaig començar-lo però no hi va haver manera de continuar-lo. Em deuria quedar a les 50 primeres pàgines o així. Haig de dir que la música no es lo meu, i el tema drama de parelles tampoc m’apassiona, o sigui que no se perquè coi vaig intentar llegir-lo. El que vaig fer es veure la peli, que suposo que igual que el llibre no es gran cosa, però li vaig acabar posar un generós 6/10 perquè la protagonitza en John Cusack que em cau molt bé des de Con Air, però sobretot des de la curiosa Cómo ser John Malkovich.

    • Roselles diu:

      Com diria l’Ahse, el que diu en Pons va a missa. Haig d’obligar-me a tenir de referència la pestanya de “llibres abandonats” del teu blog.
      Confesso que m’atrau més la filmografia romàntica d’en John Cusack. Es que té un no sé què, que què sé jo.

  5. Botika diu:

    No sé si m’agradaria o no, la veritat és que ja no estic per aguantar “mamones”, ni que siguin de mentida com aquest. El tema música associada ja el trobo també una mica massa recurrent en algunes coses que he llegit últimament. Però tot és possible i si algun dia el trobo per la biblioteca igual m’agafa un rampell i me l’agafo en préstec.

    • Roselles diu:

      Vaig estar a punt de posar que em recordava a Vicenç Pagès i Jordà, que si no recordo malament has llegit un parell de llibres d’ell fa poc, no? Si no t’atreu repetir, estalvia-te’l.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s