Editorial : Siruela
Col·lecció: Nuevos Tiempos
248 pàgines. Any publicació: 2014
És la nit de cap d’any a Barcelona. En Fer ens guiarà pel sopar que la seva mare, l’Amalia, ha preparat amb tota la il·lusió del món. I es que aquest any, per fi, hi serà tota la família: els seus tres fills i el seu germà Eduardo.
Una madre és un llibre emotiu, molt tendre. Sembla plantejat com una obra de teatre, amb sis personatges molt diferents entre sí, però família al cap i a la fi, assentats en una taula preparada per set persones. Cada un porta una història darrera, i en Fer s’encarregarà d’anar-nos explicant, d’anar coneixent les cara A i cara B de la gent de la taula. D’aquesta manera, la idea preconcebuda que tenies d’un personatge canvia totalment al acabar el llibre.
L’humor va pujant esglaó a esglaó, per una mare extremadament ingènua i optimista, còmicament descontrolada per la llibertat que li ha donat el divorci, i que porta les converses per camins que freguen l’absurd (¿Es portuguesa portuguesa, o portuguesa de Portugal?) i que descol·loca contínuament a qui la rodeja. Aquí l’autor és un punyetero, va deixar que em relaxés, que rigués, que apreciés cada cop més als personatges, sobretot a l’Amalia, i quan apareix el drama de les històries del passat, t’enganxa amb la guàrdia baixada, incapaç de contenir les llàgrimes davant la saviesa d’una mare i el seu amor incondicional lligat a un etern patiment.
– Puede ser – dice mamá sentándose en una de las sillas de la mesa. Lo dice con esa voz de mujer mayor que no sabe defenderse de los ataques de la gente a la que quiere, porque desde siempre prefiere dolerse a dañar.
Sí, l’Amalia és la estrella, però els altres personatges valen molt la pena. Tant en el sentit còmic com tràgic, i tant els que hi són com els que no, perquè hi ha alguns que no apareixen mai però són ben presents, per bé o per malament.
Una madre és un llibre que sense cap dubte gosaria regalar. No és un best seller a l’ús, però crec que pot arribar a moltes persones i que poques se’n penediran de llegir-lo.
Nota: 5/5
és una novel.la agredolça que em va fer somriure i fins i tot riure, vaig disfrutar moltíssim.
Bones Imma! La teva opinió d’Una madre va ser una de les que em va animar a llegir-lo, i t’ho agraeixo 🙂
Ja he vist al teu blog que és un autor que t’agrada, la teva ressenya sobre Un hijo és preciosa! Aquest me l’estic guardant una mica per més endavant, per no tenir-la tan recent i evitar la influència i comparar les dues obres.
No el coneixia, però crec que és dels que em pot agradar. Apuntat a la meva llarga llista de pendents :S
Bones Bruixeta!
En major o menor mesura, crec que és un llibre apte per tots els gustos. Gaudeix-lo quan puguis!
M’ha agradat, però el deixo per a més endavant. Últimament, la meva sensibilitat envers les mares deixa molt que desitjar (excepte jo, és clar!). Però sento curiositat.
No t’he entès bé, i tot i així crec que t’entenc hahaha A risc de donar massa bones expectatives, deixa’m dir-te que no te’l deixis perdre.
Res, no em facis cas. Coses meves. Me l’apunto per més endavant